Resultats de la cerca

El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III Asistí al concili de Tolosa 1119-20 i al sínode de Narbona 1128 Fou un dels marmessors del comte Ramon Berenguer III

Fill i successor del vescomte Ramon I El 1019 el bisbe Oliba  de Vic l’instà a restaurar l’església de Sant Vicenç del Castell  consagrada el 1040 Fou també el responsable de l’estructuració del monestir de Sant Pere de Casserres Figurava entre els nobles de la comarca de Vic que havien usurpat béns de la seu i que a instàncies del bisbe Oliba foren amenaçats d’excomunió per un concili de Narbona vers el 1022 Mort sense descendència, el succeïren els seus germans Eriball, bisbe d’Urgell, i Folc I

Fill petit de Zhu Yuanzhang, ocupà el tron, que havia usurpat el seu nebot Jian-wen, i començà el regnat amb una depuració dels seus enemics Traslladà la capital xinesa de Nanquín a Pequín, la qual embellí construint-hi la Ciutat Prohibida, l’Altar del Cel i el Temple de l’Agricultura Conquerí l’Annam 1407, bé que l’annexió durà poc temps 1428 Dugué a terme grans expedicions marítimes comercials a Java 1403, Sumatra 1405, Ceilan 1408, etc, i arribà fins a l’Àfrica oriental Hagué de plantar cara als mongols, sobretot després de la mort de Tamerlà 1405

Trencà el setge de Móra 1289 posat pels Montcada i, amb el seu germà Berenguer, tingué qüestions amb els templers per la batllia d’Ascó Vengué el castell de Montornès al seu cunyat Roger de Lloria i li obligà Tivissa 1298, que disputà més tard als hereus de l’almirall 1312 Guerrejà a la frontera castellana de Múrcia 1296 i al setge de Lord, als Pirineus, contra el comte de Foix 1297 Fou un dels procuradors dels tractes amb Frederic de Sicília 1299 Fiador de la llibertat del seu germà Berenguer, pres pels angevins, a la mort d’aquest reclamà els seus castells de Sicília i els béns que li…

Fill de Lleó III Isàuric, el qual l’associà, de molt jove, al govern Participà en la victòria del seu pare sobre els àrabs 740 Derrotà el seu cunyat Artavasdos 742, que havia usurpat el tron Recuperà Xipre, frenà l’avanç dels àrabs i restablí el prestigi de l’Imperi als Balcans per la seva actuació contra búlgars i eslaus Hagué de cedir, però, l’exarcat de Ravenna als llombards 751 Iconoclasta convençut, perseguí els qui veneraven les imatges, especialment els monjos, i convocà contra ells un sínode a Constantinoble 754 Aquests fets li valgueren el descrèdit del món ortodox i…

Fill petit de Bernat I i net de Guillem II El 872, els seus homes assassinaren Bernat II de Tolosa, la qual cosa li permeté d’apoderar-se del comtat amb el consentiment de Carles II el Calb, però ja no li fou possible de mantenir Pallars-Ribagorça, on s’instaurà una dinastia pròpia El mateix any fou nomenat pel rei Carles membre del consell de govern d’Aquitània prop del rei Lluís el Piadós participà en el concili de Troyes 878, convocat per Lluís el Tartamut, en el qual fou liquidat el patrimoni del comte de Barcelona Bernat de Gòtia Bernat Plantapilosa ajudà els fills del rei Lluís a…

Fill del rei Gaia, fou enviat a Hispània en ajut dels cartaginesos contra els romans Tornà a l’Àfrica el 206 aC i lluità per la possessió del regne patern, que li havia estat usurpat, però resultà perdedor davant Sífax Aleshores es féu aliat de Roma, contribuí a la derrota de les forces d’Asdrúbal i de Sífax i conquerí Cirta, capital del regne númida El 202 aC participà eficaçment en la derrota d’Anníbal, i Cartago li reconegué la independència del regne, alhora que li restituïa vastíssims territoris Amb l’ajut de Roma, pacificà el país i promogué una forta activitat agrícola i…

Fill de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l’illa Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1359-62, 1363-67, no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents Un d’aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït Fou, tanmateix, reposat l’any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366 El 1359 el rei de Sicília li concedí les senyories de…