Resultats de la cerca

Feu el batxillerat a València i ingressà a la Facultat de Farmàcia de Madrid Abandonà els estudis a causa dels seus problemes de salut i la seva afició per la història Es dedicà a recollir dades sobre la seva ciutat natal en diversos arxius, com el de Simancas i el d’Índies Escriví nombrosos articles sobre Utiel i Requena, molts dels quals de divulgació històrica, a la premsa comarcal i a diaris com Las Provincias , El Mercantil Valenciano i El Pueblo , de València, i El Sol i El País , de Madrid També fundà dos periòdics, El Heraldo de Utiel i Viñador de Utiel…

Conegut amb el pseudònim d' Anzo El 1945 estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de San Carles de València, i el 1949 anà a Barcelona, on estudià arquitectura Exposà individualment i collectivament des del 1961 i la seva obra tingué ressò a l’Estat espanyol, Europa i els EUA Amb Joan Genovés, fou un dels principals renovadors de l’art valencià i la seva obra fou qualificada d’'art social’ Conreà diverses derivacions del pop-art i durant un cert temps treballà en la incorporació d’imatges procedents de la publicitat, el cinema i la televisió Més tard se centrà en la interpretació de les imatges…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres secció història el 1944 i doctorat en ciències històriques per la Universitat de València, en fou més tard professor també impartí classes d’història de l’art a l’ensenyança mitjana i a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la ciutat A més, fou catedràtic dels instituts de batxillerat de Torrevella i Utiel, i inspector en cap d’Arxius, Biblioteques i Museus de l’Ajuntament de València Fou nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Doctors de Madrid, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Cultura…

Fou catedràtic de zoologia de la Universitat de Madrid Publicà uns Elementos de Zoología 1861, que foren reeditats sovint, i Insectos nuevos o poco conocidos de la fauna española

Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa

Caixista d’impremta, s’inicià com a actor al Teatre Principal de València A disset anys ja era primer actor, i a vint-i-cinc empresari Muntà gairebé vuit-centes obres de teatre i hom el considera un dels renovadors del muntatge teatral a nivell hispànic Féu esporàdiques incursions al cinema El crimen del bosque azul , 1920, i El desaparecido , 1934

Format al seminari de Valencia i a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on obtingué el doctorat en teologia, fou ordenat sacerdot el 1970 Posteriorment fou professor de teologia a la mateixa universitat 1972-92, al Seminari Conciliar de Madrid 1974-92 i, des del 1975, a l’Institut Superior de Ciències Religioses i Catequesi de Madrid, d’on fou director en 1978-86 Ha estat successivament nomenat bisbe d’Àvila 1992 i de Granada 1997, i arquebisbe de Toledo 2002 i de València, des del 4 d’octubre de 2014 Dins la Conferència Episcopal Espanyola  CEE, n’ha estat vicepresident 2005-08 i membre…

Installat des del 1940 a Barcelona, fou durant diverses temporades organitzador de la competició de pista Seis Días de Madrid Des del 1972 al 1978 s’encarregà d’aconseguir els patrocinadors de les metes volants per a la Volta a Catalunya alhora que en gestionà la publicitat, hi introduí la televisió Del 1974 al 1977 organitzà la Vuelta a Andalusia Tenia una empresa de patrocinis, Deporinter, a Barcelona El 2006 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

Dependent d’un forn, s’afeccionà a torejar i el 1935 prengué l’alternativa a València 1935 de mans de Rafael El Gallo , confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda Amb el nom Rafaelillo , féu una carrera brillant en la qual sofrí diverses ferides greus

Es formà a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on és professora d’arqueologia des del 1988 Ha centrat la seva investigació en l’estudi del món ibèric al País Valencià, on ha realitzat diverses excavacions Puntal dels Llops, Los Villares i treballs de prospecció Plana d’Utiel, Camp de Túria Entre les seves publicacions cal destacar Los Villares Caudete de las Fuentes, Valencia origen y evolución de la cultura ibérica 1991 i El Vino de Kelin introducción a las prácticas agrícolas y ganaderas de época ibérica de la comarca de Requena-Utiel 1997, en…