Resultats de la cerca

Installat a França a 18 anys, estudià a Roma i a París —amb Auguste Perret, a l’École Spéciale d’Architecture— Encara estudiant, ja era redactor de la revista L’Architecture d’Aujourd’hui , de la qual arribà a cap de redacció Fou fundador de les Réunions Internacionales des Architectes, d’on sorgí la UIA Unió Internacional dels Arquitectes, de la qual fou secretari general, i més tard president honorari Acabada la Segona Guerra Mundial, tingué cura de l’urbanisme de diverses ciutats Arles, Tarascó, Le Mans L’any 1934 féu una casa prefabricada totalment metàllica El 1954 començà, juntament amb…

Juntament amb Ben Field, realitzà el 1863 a Chicago un tipus de vagó de ferrocarril amb llits El primer vagó-llit construït fou batejat amb el nom de The Pioneer 1865 i de seguida es difongué mundialment També ideà altres perfeccionaments i millores per a la comoditat seients extensibles, vagó restaurant, etc Fundà una fàbrica a Palmyra i una ciutat que porta el seu nom Pullman City

S'inicià a “La Silhouette” 1830 i “La Caricature” 1831-34, on les seves sàtires contra el rei Lluís Felip el portaren a la presó Ingressà després a “Charivari”, on ja collaborà gairebé sempre Morí pràcticament cec Amic de Corot i de Daubigny, la seva pintura no té res a veure amb la d’aquests Fou presentat el 1848 amb La République , i tot i que tocà la temàtica religiosa, la mitològica i la literària, les seves obres més remarcables són les de temàtica social o quotidiana Vagó de tercera , Metropolitan Museum, Nova York El seu estil, independent, es caracteritza per una…

L’adscripció a la Falange determinà la seva producció primerenca són illustratius d’aquesta influència el manifest Razón de ser de la dramática futura 1937 i la seva primera novella, Javier Mariño 1943, obra que, tanmateix, fou censurada A partir d’aleshores, bastí la seva novellística entorn de l’humor, la paradoxa i els elements imaginatius i lúdics Ifigenia 1949, Don Juan 1963, Off-side 1969, La saga/fuga de JB 1972, fita de la novella experimental en castellà, La isla de los jacintos cortados 1980, Dafne y ensueños 1983, La rosa de los vientos 1985, Yo no soy yo, evidentemente 1987,…

Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà de l’emperadriu Maria A…

El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer…

Vida No es disposa de gaire informació sobre el seu aprenentatge musical És possible que el seu primer mestre fos el seu pare o algun altre membre de la família A dotze anys fou enviat a Roma, on probablement rebé lliçons de G Carissimi En aquesta ciutat atragué l’atenció de diversos protectors, com ara els cardenals Benedetto Pamphili i Pietro Ottoboni En un ambient d’efervescència musical com el que hi havia en aquell moment a la capital italiana, el jove Scarlatti tingué ocasió d’escoltar la música d’A Cesti, A Stradella, B Pasquini, A Sartorio i altres contemporanis, el coneixement de la…

Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol   i…

Vida La seva contribució a l’estil musical, la tècnica violinística i la pràctica de l’orquestració són substancials Fou pioner en la concepció de la música programàtica i establí les bases del concert barroc Compongué una gran quantitat de música vocal, com ara òperes i altres obres escèniques, cantates i música religiosa, inclosos tres oratoris Antonio Vivaldi fou el més gran de sis germans i s’inicià en la música amb el seu pare, que li ensenyà a tocar el violí i a qui substituí com a intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de Sant Marc A partir del 1693 es formà com a sacerdot, i en…