Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de València, on treballà com a professor Fou un incansable investigador dels arxius històrics valencians, sobretot pels aspectes genealògics Els seus articles a Archivo de Arte Valenciano i Anales del Centro de Cultura Valenciana se centraren en els pintors medievals valencians molts es recolliren al llibre Pintores valentinos Su cronología y documentación 1964 Es tracta d’una obra en forma de diccionari de pintors entre els segles XIV i XVIII, on dona dades biogràfiques i transcriu documentació extreta, fonamentalment, de l’…

Vida i obra Cursà estudis de filosofia i de filologia a la Universitat de València, que no acabà, i treballa com a professor de català i traductor, activitat a la qual es dedica professionalment Amb altres escriptors de la seva generació, com ara Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard J Verger i Josep Lluís Bonet fundà Cairell 1978-81, revista que, juntament amb l’antologia Carn fresca 1974, assenyalà la irrupció de joves escriptors que renovaren el panorama literari valencià Amb el seu primer recull Llarg camí llarg 1977, premi Vicent Andrés i Estellés, inicia una reflexió gairebé metafísica…

Membre de l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat en cap de València en 1522-23 Escriví una Breu relació de la Germania de València , la més extensa de les cròniques contemporànies als fets, que fou utilitzada per cronistes valencians posteriors S’ha conservat en tres manuscrits i ha estat editada diverses vegades al s XX Escrita en un estil viu i directe, incorpora detalls personals i és especialment important pel relat minuciós dels primers moments de la revolta i la seva difusió

Formà part de la generació de poetes valencians que es donaren a conèixer a la dècada dels seixanta Fou recollit a l’antologia Poetes universitaris valencians 1962 de Manuel Sanchis Guarner, i, més tard, a Antologia de la poesia realista valenciana 1996 Ha publicat els reculls poètics Llibre del temps El missatger poemes 1956-1960 1972, Nissaga poemes incivils 1962-1974 1977 i Les quatre estacions i un testament 1983, així com el volum de prosa Quaderns d’Emili Coniller-Diari 1956-1960 1973 i l’obra d’assaig El missatger ferit aforismes, pensaments, pregàries 1993

Exercí de professor d’institut i fou arxiver de l’Arxiu del Regne de València i d’altres Fou president de Lo Rat Penat , secretari de l’Acadèmia de Belles Arts, corresponent de la Reial Acadèmia de la Historia de Madrid i de Bones Lletres de Barcelona, director de número del Centre de Cultura Valenciana i ànima de la revista Archivo de Arte Valenciano Són remarcables les seves monografies sobre la civilització ibèrica al País Valencià, sobre els miniaturistes i els pintors medievals, sobre la Mare de Déu dels Desemparats, i les bibliografies sobre els regs valencians i la guerra…

El 1957 inicia filosofia i lletres a la Universitat de València, estudis que completà a Madrid en l’especialitat de filologia romànica En tornar a València, estudià amb Manuel Sanchis i Guarner i es doctorà 1963 amb una tesi sobre Francesc Eiximenis Un any després anà als Estats Units, on en diverses estades fins el 1971 fou professor de català a les universitats d’Emory Atlanta, a l’estat de Geòrgia, i de Washington Saint Louis, a l’estat de Missouri El 1966 impulsà la publicació de l’antologia bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry a la revista literària Identity Magazine de la…

Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea…

Notari, fou autor d’obres sobre història i genealogia, com Disertación histórica de la festividad y procesión del Corpus de Valencia 1780 —que conté citacions en vers català—, Descubrimiento de las leyes palatinas , que reprodueix documents antics valencians,  Compendio de la vida de don Francisco Fernández Pérez de Aranda 1777, Noticias de ciertas monedas de plata de los antiguos Reyes de Aragón 1778 i una cobla del final del segle XV de Pere Vilaspinosa titulada Salve regina Facilità dades biobibliogràfiques i textos de poetes valencians del segle XV i del segle…

Fundà el Grup 49 de teatre 1969 amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent que tenia entre els seus objectius la recuperació de la llengua i la cultura catalana al País Valencià els anys setanta El Grup 49 volgué ampliar la base comuna del teatre valencià, el sainet, amb elements de les tendències europees més significatives del moment La seva formació com a home de teatre respon a iniciatives de tipus personal Dins del món de la dramatúrgia no sols exerceix com a escriptor, sinó que també collabora en els muntatges escènics amb textos d’encàrrec o per a diferents grups…

És autor dels llibres de poemes La casa perduda 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc, Inici de les hores 1987, premi Salvador Espriu 1986, Himnes 1990, L’altre encara 1994, Camí de tornada 1996, premi Vicent Andrés Estellés 1995, La tristesa de Sòcrates 1999, fruit de l’impacte de la guerra dels Balcans,  Els adéus 2000,  Sense mi 2001, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2002, de gran ordre formal, i Hostes 2006, premi Carles Riba 2005, que confirma l’interès de la seva obra Ha estat inclòs en diverses de les antologies poètiques més representatives, com ara Ser del…