Resultats de la cerca

Es dedicà a l’ensenyament i edità i glossà texts clàssics També compongué versos en llatí Iuvenilia et poemata varia , escriví les Epistolae , la tragèdia Iulius Caesar i un comentari a Les Amours de Ronsard 1553

Mantingué correspondència amb Lluís Vives i amb Erasme Autor de Silva de varia lección 1540, que influí en Mateo Alemán, Cervantes i Montaigne També escriví Historia imperial i cesárea 1545, la incompleta Historia de Carlos V 1548 i uns Coloquios 1547

Professor a Roma 1563 i a París 1563-76, fou encarregat per GregoriǏII de la revisió del text dels Setanta Escriví Commentarii in IV Evangelistas 1596-97, Disputatio de fide 1601, Commentarii in praecipuos Veteris Testamenti libros 1643 i Opera varia theologica 1677

El seu primer llibre, Varia intención 1949, el situà com un dels grans artífexs de la contística del seu país, al qual seguiren Confabulario 1952, reeditat diverses vegades, i Bestiario 1958 L’any 1962 publicà el Confabulario total , que aplegava la major part dels seus relats i l’obra teatral La hora de todos 1954 Posteriorment aparegueren la novella La feria 1964, els relats Palindroma 1971 i el recull de conferències La palabra educación 1973 El 1992 rebé el premi Juan Rulfo

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia L’any 1685 fundà una acadèmia historicoliterària, que tingué els seus actes solemnes al palau reial de València editats els del 1669 i el 1680 Publicà, anònima, l’obra d’erudició vària Clarín de la fama 1683 i deixà inèdits un munt de manuscrits d’història, de política i de poesia

Estudià teologia a la Universitat d’Osca, on es graduà en arts i teologia 1578 i 1579 i es feu frare mercedari Publicà el poemari Divina y varia poesía Osca 1579, encapçalat per cinc obres dramàtiques en castellà de tema religiós Com a colofó a dues d’aquestes obres, hi va incloure dues poesies en català una nadala al Coloquio moral intitulado labor del Alma i una cerdaneta o cerdanilla a l’ Acto pastoril intitulado “Lorentina” La seva poesia va influir Bartolomé Leonardo de Argensola

Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat

Format en el clima parnassià Livro de horas de Soror Dolorosa , 1921, romangué fidel al rigor formal de l’escola Evolucionà cap a una major llibertat expressiva fins a adoptar excepcionalment el vers lliure amb Raça 1925, cant als elements ètnics que componen el Brasil En els llibres Cartas que não mandei 1932 i Cartas do meu amor 1942 tornà als temes i a les formes de la primera etapa En la darrera època de la seva vida publicà Tempo 1944, Poesia varia 1947, Toda o Poesia sis volums, 1952, Camoniana 1952, Pequeno cancioneiro 1957 i A Rua 1962

El 1905 inaugurà botiga a Barcelona Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita , susceptible d’ornamentació vària, i la duroxila , per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes Participà en els jocs florals de Barcelona, on obtingué flor natural 1912 Publicà llibres de faules, en vers Música vella , 1896 Moneda curta , 1908, de poesia De sol a sol, 1899 Branques mortes , 1902 i d’assaig Lo nostre plet , 1900, sobre el…

Fou protegit per Lorenzo de Mèdici i, posteriorment, pel príncep Roberto di Sanseverino A més de les Lettere que descobreixen la seva personalitat sentimental i sovint amarga, i d’alguns poemes menors com la Beca da Dicomano, Frottole i la Giostra , és autor de l’important poema Morgante , en 28 cants, escrit a petició de Lucrezia Tornabuoni i compost en dos períodes diferents La primera part constava de 23 cants el Morgante maggiore i segueix l’estructura d’un romanç anònim, l' Orlando , que ell varia i enriqueix amb les figures del vell món cavalleresc, que es converteix en un tresor…