Resultats de la cerca

Autodidacte en el terreny de la música mentre feia els estudis secundaris a Varna, ben aviat començà a compondre algunes peces breus, i fundà i dirigí la coral de l’escola, com feu després amb la Societat Musical Gusla Gràcies a una subscripció popular pogué anar a estudiar amb A Dvorak al Conservatori de Praga 1900-03 El 1907 s’installà a Sofia, on fou director de cors de l’Òpera, creada el 1908 Fou també professor i, durant un breu període, director de l’Acadèmia Estatal de Música El 1928 fou el primer músic elegit membre de l’Acadèmia Búlgara de les Ciències La seva música,…

Estudià a Zuric, i residí a Suïssa fins el 1925, que se n'anà als EUA Fou professor al California Institut of Technology, i investigà sobretot les galàxies, la matèria intergalàctica i les supernoves, treballs que efectuà a l’observatori de Mount Palomar

El 1806 passà al servei de Rússia amb el nom d’Ivan Ivanovič Dibič Gaudí de la confiança d’Alexandre I i de Nicolau II Durant la guerra russoturca 1828-29 s’emparà de Varna i Adrianòpolis, la qual cosa li valgué el títol de Zabalkański ‘el qui travessà els Balcans’ Derrotà els insurrectes polonesos 1830-31 a Grodków i a Ostrołęka

Professor d’història a Jena, metge pensionat a Rottenburg i director de l’institut de Coburg Autor, entre altres tractats, d' Alchymia collecta 1595, Rerum chemicarum epistolica forma 1595-99 i d' Expositio fidelis sincera et delucida Raymundi Lullii 1599, comentari de l' Apertorium del fals Ramon Llull alquimista El 1615 publicà Opera omnia medico-chimica , sota el pseudònim Basilius de Varna

Aconseguí d’aturar l’avanç turc a les batalles de Semendria 1441 i Sibiu 1442, però fou vençut a Varna 1444 Governador d’Hongria durant la minoritat del rei Ladislau VI 1446-53, hagué de plantar cara a la noblesa magiar El 1456 organitzà una nova campanya contra els turcs, que foren derrotats a Belgrad El seu fill Maties, dit Corví , fou rei d’Hongria Maties I d'Hongria Hunyadi fou un dels models per a la figura històrica del Tirant lo Blanc

Succeí el seu germà Pere I expulsant del tron l’usurpador Ivanko i estengué el seu regne fins a Belgrad i Varna En no ésser reconegut pel patriarca bizantí, es decantà cap a Roma, i el 1204 fou coronat pel papa Innocenci III “rei de búlgars i de valacs”, en canvi de reconèixer la sobirania de la Santa Seu Derrotà l’emperador llatí Balduí de Constantinoble Adrianòpolis, 1205 i s’apoderà de Tràcia Més tard es dirigí contra Bonifaci de Montferran, rei de Tessalònica, durant el setge de la qual ciutat morí, assassinat per un dels seus generals

Fill de Manuel II , fou associat al tron de l’imperi el 1419 Per tal d’obtenir l’ajut dels llatins contra els turcs, que amenaçaven l’imperi, es mostrà disposat a restablir la unió de l’Església ortodoxa amb Roma Assistí personalment al concili de Ferrara-Florència 1438-39, acompanyat del patriarca Josep, de Bessarió i d’un bon nombre de bisbes Acceptà la unió proclamada a Florència per la qual cosa fou malvist al seu retorn, ja que els seus súbdits es negaren a acceptar aquesta unió Rebé ajut només de polonesos i hongaresos contra els turcs i fou derrotat per aquests a Varna el…

A Sofia fou alumne de P Vladigerov i de P Khadžiev, però després anà a perfeccionar-se a Praga amb A Hába, J Rídký i V Talich En tornar a Bulgària, treballà com a director d’orquestra a Ruse i Varna i, posteriorment, en orquestres més importants, com l’Orquestra Simfònica Estatal 1947-56 i l’Orquestra Filharmònica de l’Estat a Sofia 1956-72, amb la darrera de les quals efectuà gires per Europa i Rússia A partir dels anys setanta es dedicà a la docència La seva música, de primer lligada a la música popular búlgara, ha evolucionat cap al serialisme i les tècniques aleatòries Entre…

Des de l’any 1970 formà part de l’equip soviètic És considerat un dels millors gimnastes de tots els temps, d’una gran potència i versatilitat que li permetia excellir en tots els exercicis Guanyà quinze medalles olímpiques, rècord superat només per la seva compatriota, la gimnasta Larissa Latinina, amb divuit medalles, i pel nedador nord-americà Michael Phelps , amb un total de setze medalles el 2008 Set d’aquestes medalles olímpiques foren d’or exercicis a terra, Munic 1972 exercicis a terra, anelles, salt al cavall i concurs individual, Mont-real 1976 i per equips i salt al cavall, Moscou…