Resultats de la cerca

Competí com a amateur amb l’Esport Ciclista Mataró i el Club Ciclista l’Hospitalet i destacà en la modalitat de pista Es proclamà tres cops campió de Catalunya de persecució individual, dos de persecució per equips i una vegada de cursa a l’americana El 1972 guanyà el Trofeu Intervelòdroms Un cop deixà la competició entrà com a tècnic de pista i de carretera a l’EC Mataró El 1984 formà part del grup de tècnics de la Federació Catalana de Ciclisme que treballà al velòdrom de Mataró primer i, un parell d’anys més tard, passà al de Barcelona Fou seleccionador català de ciclisme en…

Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de…

Competí amb l’Agrupació Ciclista El Prat fins el 1983, quan entrà com a preparador físic de la Federació Catalana de Ciclisme FCC al velòdrom de Barcelona El 1985 es llicencià per l’INEFC i un any després superà el curs estatal d’entrenadors de ciclisme i s’integrà com a preparador físic de les seleccions catalanes juvenil, amateur i femenina El 1987 fou nomenat director tècnic del velòdrom de Barcelona, on coordinà el Pla Català de Ciclisme a través dels diferents centres de tecnificació i els voluntaris durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1993 treballà…

Juntament amb Francesc Rius projectà el Velòdrom de Barcelona premi FAD 1985 i el Palau d’Esports de Badalona premi Mies van der Rohe, 1992

Competí juntament amb Guillem Timoner en curses a l’americana Fou tècnic del velòdrom de Barcelona 1985-2000 i seleccionador català 1986-98 de la modalitat de pista

S’inicià amb la Penya Ciclista Colomina, juntament amb el seu germà bessó Josep Joan, que morí a divuit anys mentre competia al velòdrom de Lleida Fou campió de Catalunya de fons

S’inicià a la Penya Solera Ciclista el 1957 Participà en les curses preliminars de la Volta a Catalunya i fou habitual als entrenaments del velòdrom de Mataró Fou campió d’Espanya 1958 i de Catalunya 1961 de velocitat El 1960 competí per la Penya Ciclista Maó

El 1987 entrà a collaborar amb el Club BMX Guineueta, que presidí 1991-03 amb l’objectiu d’incorporar ciclistes a les competicions i d’organitzar curses al circuit annex al velòdrom de la Vall d’Hebron, com Campionats de Catalunya i d’Espanya Fou president de la Comissió Catalana de BMX 1991-02

El 1951 entrà a l’Agrupació Amics del Pedal de Barcelona, que presidí a partir del 1965, i organitzà diverses competicions ciclistes També presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1981-86 Sota el seu mandat Barcelona fou seu del Campionat del Món de ciclisme, s’inaugurà el velòdrom d’Horta i s’incrementà el nombre de federats

Competí com a neòfit amb l’Sport Ciclista Català El 1917 fou campió de Catalunya de tercera categoria amb el Ciclos Sanromà Guanyà dues edicions de les curses del Veloz Sport de Sants 1918, 1921 El 1924 entrà com a vocal de l’Agrupació Catalana de Corredors Ciclistes L’any 1931 se celebrà la Challenge Marcelino Llopis al velòdrom de Sants