Resultats de la cerca

Treballà de tipògraf i fou membre de la CNT Després, a Santander, estudià nàutica, que abandonà, i es dedicà al periodisme El 1934 s’afilià a la Falange Española, de la qual arribà a ésser el director de premsa, i es destacà per la seva actuació el 1936 entre els sindicalistes barcelonins de la CNT A partir del 1943 publicà nombroses obres sociopolítiques, històriques i biogràfiques Historia del nacionalismo catalán 1944, reeditada l’any 1967, Luis Millet, cantaire de Cataluña 1951, Cataluña, síntesis de una región 1954, Historia de las Internacionales en España 1956-57, Historia de los…

Estudià medicina a Madrid, on fou metge personal d’Alfons XIII, catedràtic d’endocrinologia 1931 i reputat especialista i investigador Prestigiós liberal, fou impulsor i dirigent de l’Agrupación al Servicio de la República 1931, per la qual fou diputat a les corts constituents de la Segona República Fou collaborador habitual del diari El Sol Durant el període republicà inicialment adoptà una posició favorable a l’Estatut de Catalunya, i el 1933 fou designat pel govern per a integrar el patronat que havia de regir el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona Amb una ideologia cada cop…

Vida El 1880 ingressà al Conservatori del Liceu com a alumne de Miquel Font piano i de Josep Rodoreda harmonia i composició Completà la formació amb Felip Pedrell i Carles G Vidiella Fou director del cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès 1883 i pianista als cafès Inglés 1885 i Pelayo 1891 El 1891 fundà l’ Orfeó Català , juntament amb Amadeu Vives dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus Amb el lideratge de Millet, l’Orfeó assolí una forta dimensió popular i arrelà profundament en la societat catalana Des d’aleshores, la seva trajectòria personal s’identificà amb la de l’…