Resultats de la cerca

És autor de nombroses composicions líriques d’una gran elegància formal, de breus poemes didàctics on imita els escriptors geòrgics antics, com La balia 1552 i Il podere 1560 i de diferents poemes descriptius, mitològics i epicolírics, entre els quals es destaquen les Stanze a Bernardino Martirano 1540 i Il Vendemmiatore 1532-34, on descriu el paisatge de Nàpols

Fou mestre de capella del cardenal Luigi d’Este 1578-83 Residí a la cort dels Mèdici, a Florència, on estigué en contacte amb la Camerata Fiorentina, i a la cort de Varsòvia 1595-98 És autor de madrigals vinculats a l’escola veneciana, els més destacats del seu temps, juntament amb els de Gesualdo da Venosa i de Monteverdi

Fou un dels primers que interpretà adequadament la finalitat de la respiració, en considerar-la com un bescanvi de gasos entre l’aire i la sang Distingí en l’aire una part activa, que anomenà spiritus nitro-aereus l’oxigen dels químics moderns i que considerà com a responsable del canvi de color de la sang en passar de venosa a arterial, com també de la combustió, tant a dins com a fora del cos humà Dels seus escrits cal destacar especialment el Tractatus duo i el Tractatus quinque

Príncep de Venosa Es casà el 1586 amb la seva cosina Maria d’Ávalos, matrimoni que acabà tràgicament amb la mort de la muller i del seu amant Contragué noves núpcies amb Elionor d’Este, filla del duc de Ferrara Residí a Ferrara fins el 1595, que tornà a Nàpols Escriví madrigals a cinc veus continguts en sis llibres 1594-1611 i d’altres a sis veus, canzonette i obres religioses, com dos llibres de Sacrae cantiones 1603 El seu cromatisme audaç és posat al servei d’una expressió molt lliure

Es formà com a nen cantor a la capella imperial de Viena, on fou deixeble de Philippe de Monte La major part de la seva trajectòria musical es desenvolupà a Itàlia Cap al 1574 estava establert a Roma com a organista i compositor a Sant Lluís dels Francesos, i des del 1585, a Nàpols, primer al servei de Fabrizio Gesualdo da Venosa, pare del compositor Carlo Gesualdo, i després com a organista de la capella virregnal espanyola Ocasionalment ocupà el càrrec de mestre de capella També es feu càrrec de l’orgue de la Santa Casa dell’Annunciata El seu estil evolucionà des del…

Procedent d’una família noble, fou deixeble de G Caccini Durant la dècada del 1590 estigué al servei del gran duc Ferran I de Toscana i, també, del compositor C Gesualdo, príncep de Venosa i comte de Conza Adquirí un gran prestigi com a cantant i intèrpret de chitarrone Al final de la seva vida treballà per al duc de Màntua i per a la família Gonzaga A Florència cantà en les primeres representacions d' Euridice , de J Peri i G Caccini, i d' Il rapimento di Cefalo , de Caccini És molt probable que el 1607, a Màntua, interpretés per primera vegada L’Orfeo , de C Monteverdi El 1612…

Vida Últim membre d’una important nissaga nobiliària, fou príncep de Venosa i comte de Conza La seva formació musical es desenvolupà en el marc de l’acadèmia musical fundada pel seu pare a Nàpols amb la participació de músics com Giovanni de Macque o Pomponio Nenna Es casà dues vegades, primer amb la seva cosina Maria d’Avalos, a qui feu matar juntament amb el seu amant el 1590 L’escàndol que provocà aquest fet obligà el compositor a deixar la ciutat de Nàpols i s’installà a les seves terres de Gesualdo Amb tot, a partir de llavors es prestà una major atenció a la seva música, per la qual…

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…