Resultats de la cerca

Vida Hi ha poca informació sobre els primers anys de la seva carrera musical Probablement la seva formació s’inicià al nord de França i continuà al nord d’Itàlia Cap al 1522 era a Florència com a mestre de capella del baptisteri de San Giovanni i, entre el 1523 i el 1527, també ocupà aquest càrrec a la catedral Es té notícia de la seva presència a Roma cap al final del 1523 o principi del 1524, on cantà per al papa Climent VII Durant l’època de la República florentina 1527-30, Verdelot probablement formà part del bàndol que anava contra les forces papals i imperials Alguns motets seus fan…

Actuà a Florència, a Roma i, sembla, a Venècia Les seves obres religioses misses, himnes, lamentacions i motets són influïdes per Josquin des Près En els seus madrigals, vinculats a la frottola , hom veu una evolució cap a l’expressió del text, o sia, el veritable estil madrigalesc

Fou organista de la catedral de Brescia i de Sant Marc de Venècia Fundà una impremta musical on publicà, del 1566 al 1571, obres de C Porta, de Verdelot i pròpies Compongué misses, lletanies i càntics sagrats de cinc a dotze veus, nombrosos madrigals de tres a cinc veus i notables obres per a teclat

Tan sols se sap que estigué a la cort de Ferrara entre el 1512 i el 1543, on fou mestre de capella des del 1537 La seva producció musical inclou una missa, diverses seccions de missa, prop de noranta motets, una chanson francesa i una vintena de madrigals italians, alguns dels quals aparegueren en diverses colleccions al costat dels de Ph Verdelot El volum Primo libro dei madrigali di Maistre Jhan 1541 tan sols conté cinc dels seus madrigals, al costat de vint-i-cinc d’altres compositors Fou un dels compositors de la primera generació de madrigalistes La seva música religiosa,…

Vida Tot i que d’origen incert, francès o flamenc, passà la major part de la seva vida a Itàlia, on es trobava ja el 1530 Possiblement estudià amb Josquin Des Prés i, amb tota probabilitat, en la seva joventut es relacionà amb el cercle de Philippe Verdelot Treballà principalment a Florència, Venècia i Roma Segurament deixà Florència després de l’assassinat del duc Alessandro de Mèdici, el 1537 Durant l’etapa veneciana establí contacte amb Adriaan Willaert i s’inicià en la composició de madrigals El 1539 l’editor Antonio Gardano li publicà quatre llibres de madrigals Amb el temps, Arcadelt es…

És molt poc el que es coneix de la seva activitat fins el 1510, a part que seguí la carrera eclesiàstica i que l’exercí com a rector de Parenzo, a Ístria Molt probablement es formà i actuà en l’ambient venecià, i potser fou cantor i organista Entre el 1504 i el 1508 es dedicà a la composició, tal com ho testimonien els catorze fragments editats a Venècia per O Petrucci Per bé que les seves disset obres conegudes no revelen sempre un caràcter original, serveixen per a establir la seva capacitat per a la composició El 1510, a Roma, inicià la seva activitat com a editor -associat amb el…

Vida Cec des de la infància, fou molt valorat al seu temps com un virtuós de la viola de mà Juan Bermudo el cita en la seva Declaración de instrumentos com un dels millors músics de la seva època Estigué al servei de la cort reial de Felip II, com a músic de cambra de la seva tercera esposa, Isabel de Valois La seva obra principal, Libro de música para vihuela intitulado Orphenica lyra , fou impresa a Sevilla el 1554 Hi apareixen recollits exemples de música per a viola de mà sola, per a veu amb acompanyament de viola de mà, per a viola de cinc ordres i per a guitarra renaixentista El llibre…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…

Vida Un dels polifonistes ibèrics més importants i amb més projecció arreu d’Europa i a l’Amèrica colonial, i sense cap mena de dubte el més significatiu de l’escola andalusa del segle XVI La seva obra tingué una àmplia difusió i pervisqué llargament després de la desaparició del compositor Els seus contemporanis el tingueren en gran consideració, i durant molt de temps un gran nombre de tractadistes, com ara Juan Bermudo, Francisco Montanos, Ludovico Zacconi, Giovanni Maria Artusi, Adriano Banchieri, Pietro Cerone, Athanasius Kircher i, fins i tot, Antoni Soler i Andrea Adami da Bolsena o el…

Vida No es disposa de gaire informació sobre la seva etapa de formació, ni sobre els seus primers anys com a professional La major part de les dades són aportades per un dels seus deixebles, el teòric Gioseffo Zarlino Segons afirma aquest en el seu llibre Dimonstratione harmoniche Venècia, 1571, Willaert tenia intenció d’estudiar lleis a París, però, un cop allí, canvià els seus plans i es convertí en deixeble de Jean Mouton, músic al servei de la cort reial francesa en temps de Lluís XII i Francesc I Abans de traslladar-se a Itàlia, tornà durant un breu període a Flandes Tot i que no hi ha…