Resultats de la cerca

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, des del 1979, fou guarda del xalet refugi de Salardú 1988-99 del CEC Al principi de la dècada de 1980 fou precursora de l’escalada esportiva femenina a l’Estat espanyol i participà en competicions d’esquí de muntanya estatals i europees A més de nombroses escalades als Pirineus i als Alps, algunes de les quals foren primeres femenines estatals, com la cresta sud de l’Agulla Negra de Peuterey amb Meri Puig 1982, destaquen les fites fetes a l’Himàlaia El 1984 assolí el cim del Kangtega 6782 m en la primera expedició femenina de l’Estat espanyol, el…

Desenvolupà tota la seva carrera al Junior FC de Sant Cugat Amb el club guanyà un Campionat de Catalunya 1991 i amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, tot i ser la primera ocasió en què la selecció femenina competia en uns Jocs El 2016 fou escollida esportista llegendària de l’any per la Unió de Federacions Esportistes de Catalunya

Practicà diversos esports, especialment la natació, seguint les petjades del seu pare Joan Vergé El 1969 obtingué el títol de monitora del collegi català d’entrenadors, el d’auxiliar de la federació espanyola i el de socorrista d’aquesta mateixa federació El 1981 entrà a formar part del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, on desenvolupà una gran tasca, especialment en favor de l’esport femení El 2009 rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador de l’Ajuntament de Barcelona

Especialitzat en paràlisi cerebral, l’any 1961 posà en marxa, juntament amb Júlia Corominas, el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral Arcàngel Sant Gabriel de Barcelona, centre de referència a tot l’Estat durant molts anys, i en fou el director mèdic fins que es jubilà 2005 L’any 1965 creà i coordinà dins el mateix centre el primer Servei de Tractament Precoç per a joves amb lesions cerebrals o trastorns de desenvolupament, pioner a l’Estat espanyol i el tercer existent arreu d’Europa

Vinculat al Club Natació Manresa, del qual fou president en tres ocasions en el període 1950-62, impulsà la piscina coberta del club segona d’aquestes característiques construïda a Espanya Fou vicepresident de la federació catalana i de la comissió estatal de natació escolar i utilitària 1953-57 que el 1956 assolí l’acord ministerial que declarava la natació “d’interès nacional” i que s’havia d’iniciar en edat escolar Rebé la medalla al mèrit esportiu de la ciutat de Manresa d’argent 1954 i or 1959 l’extraordinària al mèrit esportiu de la federació catalana 1956 i la placa d’honor de la…

Cursà els seus primers estudis per correspondència Institut Perramón de Barcelona i amb el mestre Ricardo Cerveto de Tortosa El 1960, a l’edat de setze anys assoleix un primer premi de dibuix, medalla d’argent del Cercle Artístic de Tortosa Alhora que dues obres seves primerenques són seleccionades en el concurs Nacional de Dibuix i Pintura Casino Amposta L’any 1963 ingressa a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Ha participat en nombroses exposicions individuals i collectives, a Barcelona, Guadalajara, Girona, Tarragona, Tortosa, Salou, Ulldecona, Tossa de Mar, Reus, etc Collaborà a l’Expo-92

De culte molt antic, el relat de la seva passió segle V és llegendari Les seves relíquies, venerades de primer a Siracusa, foren traslladades a Constantinoble i a Venècia Als Països Catalans, hom constata la seva devoció del segle XIII en avant És patrona de la vista, i la seva festa era celebrada sobretot per les modistes i les nenes que anaven a costura aquestes captaven per a la santa disfressades de llúcies o llucietes A València es feien tabalades , corrent la ciutat al so de tabals des de l’esglesieta de la santa A Barcelona la festa se centrà en la capella romànica de la santa, dita…

La seva festa se celebra el 26 de juliol

Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària 1642, volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà el 26 de gener de 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària

Ciutadà de Xàtiva És autor d’una Resposta en llaor de la Verge Maria mirant a la joia , publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria València, 1474 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València