Resultats de la cerca

Doctor en dret i professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, manté un doble vessant d’escriptor i d’activista polític en l’independentisme català En el vessant literari, signa els seus llibres amb el nom d’ Hèctor Bofill  i a mitjan dècada de 2000 formà part del collectiu generacional anomenat Els Imparables Ha publicat els reculls poètics Poema de Calipso 1995, La reconstrucció de l’aristocràcia 1999, La revolució silenciosa 2001, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, Les genives cremades 2004, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia i  El retorn dels titans…

En el seu vessant de cartellista, cal destacar el cartell anunciant les regates de rem Copa President de la Mancomunitat 1917

Estudià determinats fenòmens de la termodinàmica especialment relacionats amb els enginys de vapor d’aigua des del vessant experimental Introduí el termòmetre de resistència de platí, molt més exacte que els anteriors, i proposà l’equació d’estat que porta el seu nom equació de Callendar

Format als EUA, s’ha especialitzat en un vessant de la tècnica del collage que ell denomina descollage les seves obres, de caire abstracte, simulen fragments de tanques publicitàries de carrer estripades o fetes malbé Hom l’adscriu dins el corrent del nou realisme, bé que en la seva producció hi ha també punts de contacte amb el pop-art

S’inicià com a músic d’adolescent en diversos grups de rock Després d’uns mesos com a mariner en un vaixell pesquer, s’establí a París com a cantautor i hi conegué Jacques Brel, que l’influí en aquest vessant La dècada de 1970 s’involucrà en l’antifranquisme militant d’extrema esquerra i es convertí en un destacat autor i intèrpret de cançons de tema politicosocial i romàntic Esdevingut una icona de la Transició , publicà diversos àlbums Retratos , 1969 Once canciones entre paréntesis , 1971 Palabra por palabra , 1972 Posiblemente , 1972 A donde el agua , 1973 José María…

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010 Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs També collaborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró

El seu regne, amb la capital a Tolosa, comprenia la meitat meridional de la Gàllia i gairebé tot Hispània Alaric fou vençut i mort a Vouillé per Clodoveu, rei dels francs Els visigots d’Aquitània passaren a Hispània i només conservaren la Gàllia Narbonesa al vessant nord-est dels Pirineus anomenada Septimània Sota el seu regnat fou feta la recopilació de lleis romanes, coneguda com a Breviari d’Alaric , aplicable només als hispanoromans

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

Participà en la Segona Guerra Mundial, i les seves primeres narracions reflecteixen vivències d’aquesta contesa Als anys cinquanta, la seva oposició als postulats del realisme socialista l’enfrontà amb el règim soviètic De la seva producció, bàsicament narrativa i que tracta el vessant conflictiu de temes socials, cal esmentar Padenje Ivana Čuprova ‘La caiguda d’Ivan Čuprov’, 1954, Nenest'e ‘La tempesta’, 1954, Učaby ‘Fang’, 1956 i Zatmenje luny ‘L’eclipsi de lluna’, 1976