Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Diego Riaño
Arquitectura
Arquitecte probablement castellà.
El 1527 començà la collegiata de Valladolid, que fou enderrocada per JBde Herrera per aixecar la catedral actual D’ell són la façana i el vestíbul de l’Ajuntament de Sevilla 1527, i la sagristia i la Capilla de los Alabastros 1529 de la catedral d’aquesta ciutat Les seves estructures arquitectòniques són encara gòtiques, bé que revestides de sumptuosa decoració plateresca
Domènec Sugrañes i Gras
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1912 Collaborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamans del vestíbul i la casa dels masovers 1917 Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana 1919 Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona 1913, i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família 1926-36
John Portman
Arquitectura
Arquitecte i promotor nord-americà.
Educat a la marina dels EUA i a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, on es graduà el 1950, el 1953 s’establí pel seu compte com a Portman & Associates La seva reputació com a arquitecte i promotor prové dels gratacels amb grans atris centrals que construí durant la dècada de 1970, com l’hotel Hyatt Regency San Francisco 1973, el Peachtree Center d’Atlanta 1976 o el Westin Bonaventura Hotel, a Los Angeles 1977, que tenen la seva culminació en l’hotel Atlanta Marriott Marquis 1985, amb un vestíbul de 55 plantes d’alçada Tingué nombrosos imitadors i des dels anys vuitanta…
Carles Planell i Viñals
Art
Artista plàstic.
Autodidacte Membre del Cercle Maillol Es donà a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria Des d’aleshores participà en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex A Barcelona concorregué al Saló d’Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig El 1959 formà part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions Influït primer per Picasso, passà per una etapa informalista que…
Alfred Arribas i Cabrejas
Arquitectura
Arquitecte.
La seva activitat és regularment associada amb Miquel Morte, i en algunes ocasions amb el dissenyador Javier Mariscal Entre les seves obres, d’estètica molt personal i tecnològicament avançada, destaquen la discoteca Louie Vega, premi FAD de l’opinió del 1989 la remodelació de les torres de la porta d’Àvila del Poble Espanyol de Barcelona la discoteca Gran Velvet de Montigalà, Badalona el bar Barna Crossing de Fukuoka i el Museu d’Art Contemporani de Takamatsu, al Japó el restaurant giratori de l’Oriental Pearl Tower de Xanghai, a la Xina el Pavelló Seatstadt a la Ciutat de lèAutomòbil de…
Elisenda Sala i Ponsa
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceramista.
Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es concedí per a…
Alfons Milà i Sagnier
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona 1952 Fill de Josep Maria Milà i Camps Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell 1972, les oficines Uniland 1973 i Medir i Ferrer 1972, les botigues…
Raimon Duran i Reynals
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titular el 1926, fou deixeble de Francesc Galí El financer Jaume Espona el portà a Sant Joan de les Abadesses, on, des del 1928 fins a la seva mort, feu una vintena d’obres Dins un estil tenyit d’italianisme, bastí, amb Pelai Martínez, el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 actual Museu Arqueològic feu també el vestíbul de l’Estació de França, de Barcelona Durant la República fou influït pel racionalisme hom l’ha relacionat amb Terragni S'associà al GATCPAC com a membre numerari el 1931 i com a membre director el 1935 casa Espona del…
Ramon Artigues i Codó
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona El 1980 en collaboració amb Ramon Sanabria i Boix Lleida, 1950 fundà Artigues & Sanabria Arquitectes Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com és el cas de l’Auditori Enric Granados a Lleida 1983-84, l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca 1985-87 —amb un vestíbul que conté frescs del pintor Antonio Saura— o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona 1984-88 Construïren també diverses obres a Sant Cugat del Vallès, com els edificis d’oficines Torreblanca 1988-91 i…
Josep Obiols i Palau
Pintura
Pintor.
Es formà dins un estricte classicisme a l’Escola de Decoració que Torres-Garcia havia fundat 1913 a Sarrià El 1917 Esteve Monegal li dedicà a La Revista la composició poemàtica El que crec de Josep Obiols Illustrà el Sillabari Català i Cartipàs Català de Pau Romeva El 1918 feu la portada i les vinyetes de l’ Anuari de Catalunya de l’any anterior És autor del famós cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1919 El 1920 anà a Itàlia amb Carles Riba, on estigué fins el 1922, i restà molt impressionat pels muralistes del tres-cents i el quatre-cents Novament a Barcelona, conreà…