Resultats de la cerca

El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer

Fou vicepresident de la primera junta directiva del Salud Sport Club 1902, vicesecretari del I Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona 1903 i el primer president de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona, precedent de l’actual Federació Catalana de Tennis 1904-05

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Dedicat al dret internacional, en fou professor a Florència, Palerm, Bolonya i Roma Membre de la delegació italiana a la Conferència de la Pau, ocupà, el 1919, el càrrec de vicesecretari general de la Societat de Nacions el 1920 formà part del comitè consultiu de la Societat de Nacions per a la constitució del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, amb seu a la Haia, del qual fou elegit membre el 1922 i president el 1929 i el 1930 La seva contribució al dret internacional ha estat abundant

Cursà estudis de dret i ingressà al Partido Popular  PP el 1990, i en presidí el grup local a Badalona del 1990 al 1996 i, novament, a partir del 2001 Ha ocupat també la secretaria general del PP de Barcelona 1995-2000 Del 2000 al 2003 fou vicesecretari general d’organització del PP de Catalunya del 2003 al 2005, secretari de política municipal, i del 2005 al 2008, vicesecretari d’organització Regidor i president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Badalona des del 1991, del 2011 al 2015 fou alcalde d’aquesta població, president del Grup Popular a la…

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i a l’Escuela Superior de la Academia de San Fernando, a Madrid En escindir-se el gremi d’escultors i de tallistes a Barcelona, optà per acollir-se al gremi d’aquests darrers Durant l’ocupació napoleònica treballà a Mallorca són obra seva els medallons del presbiteri de l’església de la cartoixa de Valldemossa i el mausoleu del marquès de la Romana conservat a la seu de Palma Mallorca Posteriorment exercí els càrrecs de vicesecretari de l’Academia de San Fernando i d’escultor de cambra de Ferran VII

Fou vicesecretari de l’Ateneu Barcelonès 1893 Collaborà a la premsa barcelonina en català i en castellà codirector i després director 1900-02 de Lo Teatro Regional  —hi publicà algunes obres—, dirigí també Barcelona Illustrada  i La Tribuna Escriví, amb A Guasch i Tombas, dues comèdies Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Feliu i Codina La Dolores En el terreny de l’assaig publicà Pàtria i Unió 1881, El socialismo en Barcelona 1890, Notas de un loco 1890 i La electricidad en la Antigüedad y en la Edad Media s d

S’inicià al Club Natació Barcelona, on actuà tant de porter com de defensa i guanyà tots els títols de l’època Després de la Guerra Civil Espanyola, tornà a competir i fou campió d’Espanya 1942-46 Ja retirat, es dedicà durant vint anys a l’arbitratge, primer en l’àmbit estatal i, des de l’europeu del 1954, també en l’àmbit internacional, arribant a ser un dels àrbitres més destacats del panorama mundial Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972, i arbitrà 232 partits internacionals Representant espanyol en la LEN i en la FINA, presidí el Collegi…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, fou especialista en les tres armes Fou campió d’Espanya individual d’espasa 1954, 1955 i pujà també al podi en floret i sabre Fou campió de Catalunya nou vegades cinc en espasa 1953, 1954, 1957, 1959, 1961, tres en floret 1957, 1958, 1960 i una en sabre 1955 Aconseguí dues terceres posicions a la Copa Ciutat de Barcelona 1957, 1959 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Universitaris 1953 i als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Amb la selecció catalana aconseguí la Copa del Generalísimo 1954 i participà…