Resultats de la cerca

En les seves obres poètiques Les poésies de AO Barnabooth , 1923 i en la novella Fermina Marquez 1911 revela la seva passió pel món modern i per la felicitat humana dins aquest món En Amants, heureux amants 1923 introdueix el procediment del monòleg interior de Joyce

Fou deixeble de Charles Koechlin, amb qui estudià composició a l’Escola d’Arcueil En 1924-25 dirigí orquestres per als Ballets Suédois de París, i del 1925 al 1929, per als Ballets Russos Després del seu pas per la Société de Musique d’Autrefois, el 1934 ingressà a la Ràdio de París i el 1936 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de París i de l’Òpera Còmica Després de la guerra fou convidat a l’Òpera Garnier, la BBC i l’Orquestra Nacional de França Fundà, al final dels anys quaranta, l’Associació Francesa de Músics Progressistes i es dedicà especialment a la música francesa del segle…

Treballà amb Berthelot al Collège de France i estudià l’acció dels catalitzadors metàllics sobre la hidrogenació de diversos composts Rebé, juntament amb Grignard, el premi Nobel de química el 1912 Publicà La catalyse en chimie organique 1913

Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969 La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic 1971, Praga 1974 i Ginebra 1975 El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a membre de l’orquestra de l’Òpera de Lió 1969-72, l’Orquestra Filharmònica de Radio France 1972-75 i l’Orquestra de Lió a partir del 1975 Com a solista, ha estat convidat a festivals com els de Salzburg, Montreux,…

Fill del violinista i compositor Jean Nicolas Auguste Kreutzer, estudià piano i composició privadament Començà a escriure per a "L’union" 1840, sobre temes d’òpera i d’història de l’òpera, i posteriorment treballà en diferents publicacions com a crític musical, entre les quals "Revue contemporaine" i "Revue et gazette musicale de Paris" Participà en l' Encyclopédie du XIXe siècle amb els articles Opéra i Opéra-Comique , escrits conjuntament amb Édouard Fournier És autor de simfonies, òperes, cançons i quartets de corda, com també de música per a piano i orgue La major part de les seves…

La seva literatura s’insereix dins el gènere negre Destaquen les novelles Les mal-partis 1948, la versió cinematogràfica de la qual dirigí el 1976, Compartiment tueurs 1962, versió cinematogràfica de Costa-Gavras 1965, Piège pour Cendrillon 1963, versió cinematogràfica d’A, Cayatte, 1964, La Dame dans l’auto avec des lunettes et un fusil 1966, versió cinematogràfica d’A Litvak, 1970, L’été meurtrier 1977, versió cinematogràfica de J Becker, 1983 , La passion des femmes 1986 i Un long dimanche de fiançailles 1991, versió cinematogràfica de J-P Jeunet, 2004, a més de diverses narracions, i l’…

Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya Canonge de Tarragona i capellà d’honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l’Havana 1846-64, on organitzà el seminari tridentí El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona Prengué part, a Roma, en el concili I del Vaticà 1869-70

Lluità a la guerra dels bòers i a la Primera Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial lluità al N d’Àfrica contra els italians, dirigí l’evacuació britànica de Grècia, i combaté a Síria contra les tropes franceses de Vichy Nomenat comandant suprem interaliat de la Mediterrània, dirigí el desembarcament aliat a Provença 1944

Ministre d’educació nacional del govern de Vichy 1940 membre de l’Académie Française, en fou exclòs el 1944, i el 1945 fou condemnat a mort per collaboracionisme Exiliat, el 1958 tornà a França, però el 1960 en fou expulsat És autor dels assaigs L’enfance 1927, L’amitié 1929, etc, i de dos volums sobre viatges a la Xina

Ministre de Finances 1930, 1938-40, de Colònies 1831-32 i de Justícia 1932 Primer ministre 1940, fou detingut pel govern de Vichy i deportat pels alemanys 1942-45 Acabada la guerra, ocupà novament la cartera de Finances 1948 i la vicepresidència en el govern Laniel 1953-54 Féu costat a De Gaulle 1958 i participà en la redacció de la Constitució de la V República