Resultats de la cerca

Ha palesat habilitat en la manipulació espectacular de vicissituds sentimentals La seva filmografia consta de més de cent títols, entre els quals sobresurten Stella Dallas 1925, Seventh Heaven 1937, The Gunfighter 1950 i Tender is the Night 1961

Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbò i de Constança de Luna Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu de Foix

La seva obra és un clar reflex de les vicissituds del proletariat finlandès i una inequívoca denúncia de llur explotació Entre la seva obra cal esmentar les novelles Tehtaan verjossa ‘A l’ombra de la fàbrica’, 1932 i Ihmisten kevät ‘Homes en primavera’, 1935, on s’adverteixen la vigència de l’individu dins la lluita collectiva i la confiança en la classe treballadora d’aconseguir el seu alliberament

Fou diputada a corts 1931-36 i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes Acabada la guerra civil, s’exilià a França les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris 1947 Residí a Mèxic 1945-50 i més tard treballà a l’ONU 1950-52 i dirigí la revista Ibérica a Nova York

Sobre un avant-projecte original de l’enginyer Pere d’Andrés i Puigdollers, que transformà profundament, dirigí la construcció del canal d'Urgell fins a l’acabament de l’obra 1865 i, posteriorment, es féu càrrec de la direcció de la Compayia del Canal, creada per a la seva explotació Escriví uns interessants Apuntes Históricos 1894, publicats el 1900 en què s’expliquen les vicissituds que envoltaren l’obra i les dificultats dels primers anys d’ús del canal

Advocat, collaborà a València Ilustrada i a Las Provincias Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII —fet en collaboració amb Josep Martínez i Aloy—, i una Biografia de Martí de Viciana El seu pare, Ferran Reig i Garcia Cocentaina, Comtat 1832 — València 1897, advocat, fou degà del collegi d’advocats de València 1882-83, president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat 1883-84

Estudià dret a Alcalá de Henares, però, molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol, anà a Alemanya i a Bèlgica a aprofundir el coneixement que ja tenia de Krause, mort pocs anys abans En tornar a Madrid, com a catedràtic de metafísica, l’exercici de la seva docència seguí les vicissituds de la política i es polaritzà en el desig d’entroncar l’idealisme absolut de Krause amb la mística castellana Professor exemplar, el seu influx perdurà sobretot mitjançant la Institución Libre de Enseñanza , fundada per deixebles seus

Eclesiàstic, fou vicari de Banyuls de la Marenda i professor de la Institució Sant Lluís Gonçaga Visqué més de trenta anys a París, on estudià gramàtica i llengües Publicà en fascicles, a la revista perpinyanenca “L’Esperance” 1883, l’ Essai sur la langue catalane , estudi, amb mètode comparatista, dels orígens i les vicissituds de la llengua catalana A “Le Courrier de Ceret” 1883 publicà un treball sobre els goigs catalans i s’interessà per la història local del Rosselló, a la qual dedicà diversos estudis i monografies Utilitzà el pseudònim de Rajah de Times

Format a l’Escola de Cinematografia de Miami, la seva obra gira entorn de les vicissituds de la comunitat afroamericana Els protagonistes dels seus films sovint han de fer front a marginacions superposades S’inicià amb els curts My Josephine 2003 i Little Brown Boy 2003, i el 2008 estrenà el seu primer llargmetratge Medicine for Melancholy , al qual seguiren dos curts més, Tall Enough 2009 i Chlorophyl 2011 L’any 2017, amb Moonlight 2016 aconseguí l’Oscar a la millor pellícula, film que obtingué també l’Oscar al millor actor de repartiment i al millor guió adaptat, del qual fou…

De jove fou actriu de teatre a l’Opéra-Comique 1805 i a l’Odéon 1813 Es casà amb un actor mediocre, Prosper Valmore, de qui intentà de fer un actor cèlebre Publicà els reculls poètics Élégies et Romances 1819, Élégies et Poésies Nouvelles 1825, Les Pleurs 1833 i Bouquets et Prières 1843, que li valgueren l’estima dels més grans poetes de l’època Verlaine li donà un lloc entre els seus Poètes maudits 1888 i reconegué el valor de la seva poesia, tendra i adolorida, bé que mancada d’una certa personalitat, on es reflecteixen les vicissituds de la seva vida