Resultats de la cerca

Vida i obra Descendent d’una família de petits viticultors i fill de mestres, feu els estudis secundaris a Montpeller i ingressà en l’École Normale Supérieure de París, un centre educatiu universitari de prestigi, destinat a la formació del professorat d’ensenyament secundari Hi restà del 1924 al 1929, i tingué per companys d’estudi, entre d’altres, Jean Paul Sartre, Paul Nizan i Raymond Aron Pel que fa als estudis universitaris a la Sorbona, el 1925 trià d’especialitzar-se en geografia, sota la direcció d’Albert Demangeon Vilar no fou l’únic de la seva generació que trià aquesta opció, que l…

Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista, entesa com “…

Comerciant, presidí l’Orfeó Canigó de Perpinyà i fou el fundador de la revista La Tour Latine Publicà L’oliu encès 1952, recull de faules originals És autor també d’un llibre de poemes en francès

A partir del 1943 es féu conèixer pels seus muntatges d’autors com TSEliot, Strindberg, BBrecht i SO'Casey, de clàssics francesos, etc Des del 1947 participà en el Festival d’Avinyó, i del 1951 al 1963 dirigí el Théâtre National Populaire Actuà també en algunes pellícules

Fou un dels signants de la petició de constituir un gremi d’escultors independent del de fusters 1679, en el qual ell esdevingué prohom Entre el 1683 i el 1692 féu el retaule de Sant Marc a la catedral de Barcelona i el 1691, la creu del pati de l’Hospital de la Santa Creu, també a Barcelona ambdues obres, barroques, són una bona mostra de columna salomònica

Fou doctor en ambdós drets, catedràtic de retòrica a la Universitat de Barcelona 1709-14 i des del 1717, a la de Cervera Fou membre fundador de l’ Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors Cap al 1732 obtingué la rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona Compongué oracions introductòries a les sessions acadèmiques i s’encarregà sovint de censurar les intervencions d’altres membres, cosa que alguna vegada feu en català Pòstumament es publicà l’ Ars rhetoricae , que havia explicat als seus alumnes del Collegi…

Membre del Club Escacs Olot durant tota la carrera esportiva, té el títol de Mestre de la FIDE Fou campiona de Catalunya en set ocasions 1985-89, 1991, 1995 i d’Espanya una vegada 1995 També fou subcampiona estatal 1991, 1992 Posteriorment, guanyà l’Obert Ciutat de Girona 2012 Representà Espanya en tres Olimpíades d’escacs 1992, 1996, 1998 i en el Campionat d’Europa per a equips femenins 1992

S’inicià al Joventut de Badalona i s’incorporà posteriorment al CD Mataró, amb el qual guanyà diversos títols de la primera divisió femenina Posteriorment fitxà pel Picadero de Barcelona, on jugà diverses temporades i on també assolí la Lliga i la Copa de la Reina Acabà la carrera al CIBES de la màxima categoria femenina Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Davanter, començà a jugar el 1951 amb el Centre d’Esports Piscina de Terrassa, la secció d’hoquei sobre patins del qual fundà el seu pare El 1953 anà al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i el 1954 ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà fins que es retirà, el 1967 Guanyà dos Campionats d’Espanya 1958, 1963 i dos de Catalunya 1957, 1960 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1960 i d’Europa 1961 i guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1960 Fou membre de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins del Barça 1977-80 i un dels fundadors del seu equip…