Resultats de la cerca

Professà a l’orde augustinià 1641 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690

Treballa a Terol al diari “Heraldo de Aragón” Ha publicat els reculls de narracions vinculades a la transmissió oral de la història més recent del Matarranya, Tret de la memòria 1992 i Mort al monestir 2003, i la novella A la vora del riu 2003 Collabora habitualment a la revista “Temps de Franja”

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi Pere V, mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell Serví Ferran II en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya 1478-79 Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya

Format a Pesaro amb Mascagni, es destacà aviat com a operista amb Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, més o menys vinculades al moviment verista i d’orquestració molt acurada hom parla del simfonisme de Zandonai S'apartà gradualment del verisme amb Giulietta e Romeo 1922, que conté idees cinematogràfiques, com la cavalcada de Romeo, i I cavalieri di Ekebù 1925 Deixà també música orquestral i coral, cançons i peces per a piano

Féu estudis de filologia i cinematografia Entre el 1984 i el 1988 formà part de la delegació cubana a la UNESCO, a París, i ha treballat en feines vinculades al món del cinema Ha publicat llibres de poesia Vagón para fumadores , 1986 Todo para una sombra , 1986 Respuestas para vivir , 1986, i Cuerdas para el lince , 1999, i ha conreat la novella i la narrativa curta en obres com Te di la vida entera 1996, Café Nostalgia 1997, Querido primer novio 1999 i Milagro en Miami 2001, entre d’altres

Format en una família amb coneixements musicals, quan només tenia deu anys ja tocava en orquestres de Barcelona El 1886, arran de la reorganització de la Banda Municipal de Barcelona, entrà a formar-ne part com a primer flautista Alhora, des del 1893 tocà en l’orquestra de la Unió Artística Exercí la docència a l’Escola Municipal de Música de Barcelona -Banda i Escola eren entitats vinculades des del 1886- Fou també flauta solista de l’Orquestra del Liceu Quan Pau Casals organitzà l’orquestra que portà el seu nom, J Vila n’esdevingué primera flauta

Fou un dels màxims impulsors del beisbol a Gavà i formà part del primer equip del Club de Beisbol Roca Radiadors de Gavà, format oficialment el 1961 i que debutà en el Campionat de Catalunya el 1962 Fou una de les persones vinculades més anys al club, que el 1973 passà a denominar-se Club Beisbol i Softbol Gavà Durant els anys seixanta fou entrenador dels equips juvenils i durant la dècada de 1970 també es feu càrrec de l’equip femení de Catalunya que participà en el Campionat d’Europa júnior El 2011 el club li feu un homenatge

Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau, dugué a terme una tasca cívica i pedagògica al Centre Montserrat-Xavier i a l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs —de la qual fou un dels fundadors el 1940—, institucions vinculades a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions Marianes, que dirigí durant molts anys, i que el 1993 adoptaren conjuntament el nom d’Escola Joan Pelegrí Guardonat en diversos jocs florals de l’exili, publicà, entre altres obres, La premsa en català 1920-1960 1962, Tres dimensions educacionals 1968, Combat per la fe 1969, Cronologia dels Països Catalans…

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres  CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari…

Fou director de La Hormiga de Oro  i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny  i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i  Montserrat a El Sarrianés  i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc,…