Resultats de la cerca

És autor de l' Arba'à Turim ‘Les quatre fileres’, compendi del material jurídic del Talmud, notable per tal com recull els costums que l’autor havia observat entre les comunitats jueves als diversos països que havia visitat

Marí, o, segons altres llegendes, soldat o bisbe, sobre el seu sepulcre, sempre molt visitat, Joan Cassià féu construir el monestir de Sant Víctor de Marsella ~415 Li fou dedicada 1113 també l’abadia parisenca de Saint Victor victorí

Formà part de la primera ambaixada portuguesa que arribà a Axum i al país de Shoa, prop del negus David d’Etiòpia 1515-27 En publicà una relació Verdadeira informação das terras do Preste João das Índias 1540, que, traduïda a d’altres llengües, féu conèixer per primera vegada a Europa la geografia, la història i l’economia del país visitat

Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida

Menà una vida solitària al desert durant quaranta-set anys El seu sepulcre, a Palestina, ja era molt visitat al segle VI La seva pintoresca llegenda mala vida, conversió, solitud a la Transjordània, la llarga cabellera que li servia de vestit, l’amistat amb el lleó, que ajudà a enterrar-la la féu molt popular, i forní temes a la iconografia medieval La seva festa se celebra el 2 d’abril

S’inicià en l’espeleologia l’any 1960 i des del 1961 és soci de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Ha visitat més de 2000 cavitats, especialment a Catalunya, però també a Europa, l’Amèrica del Sud i el nord d’Àfrica Treballà al Museu de Zoologia de Barcelona com a conservador tècnic d’entomologia al costat del doctor Francesc Espanyol, iniciador de la bioespeleologia a Espanya Ha centrat la seva recerca en diverses famílies de coleòpters cavernícoles especialment la catopidae i ha realitzat nombroses publicacions sobre noves espècies dels…

Fou professor de la Universitat d’Edimburg i director de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres Especialista del Neolític i de l’edat del bronze europeus i de l’època del naixement de les grans cultures del Pròxim Orient Es distingí aviat per les seves síntesis, d’un alt nivell tècnic The Dawn of European Civilization 1925, The Danube in Prehistory 1929, The Bronze Age 1935, The prehistoric communities of the British Isles 1946 Li donaren un gran prestigi les síntesis, més breus però més originals i amb més càrrega ideològica Man Makes Himself 1936 traduïda al català el 1967…

Filla del comte Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia Succeí el seu oncle Ramon Roger I, en complir-se les previsions establertes pel seu pare Molt jove i havent de pagar als marmessors 150 000 sous melgoresos, vengué el patrimoni al rei Jaume II, que l’hi retornà en feu honorat 1297 i l’ajudà contra les escomeses dels seus cosins els vescomtes de Coserans, que pretenien el comtat —desheretats el 1256— emparats pels comtes de Foix i els reis de França, que cobejaven la Vall d’Aran Mantingué la integritat territorial, malgrat invasions i atacs 1295-1311, ja resolt el conflicte de la Vall d’…

Després d’una joventut inquieta i esbojarrada, en la qual sembla que exercí de joglar, apareix a la cort veronesa de Riccardo di San Bonifazio embolicat en el rapte de la seva muller Cunizza da Romano, la qual cosa l’obligà a fugir d’Itàlia Després d’haver visitat les corts d’Alfons X de Castella i, probablement, la de Jaume I el Conqueridor, s’installà definitivament a la de Provença, on serví tant Ramon Berenguer IV com Carles d’Anjou, quan aquest s’emparà del comtat Al seu costat prengué part en la campanya d’Itàlia, on rebé, com a premi, alguns castells als Abruços Hom n'ha…

Llicenciada en dret i periodisme, el 1970 començà a treballar a Televisión Española , al centre de Sant Cugat, i el 1983 s’incorporà a l’etapa fundacional de  TV3  com a directora de programes i producció Del 1984 al 2008 fou corresponsal de Televisión Española arreu del món, ha visitat cent setanta països i ha exercit la professió des de les corresponsalies de Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i Pequín El 2009 s’acollí a una prejubilació proposada per la direcció de TVE El 2011 s’incorporà a un programa de televisió del canal 13TV Ha rebut nombrosos…