Resultats de la cerca

Residí a la cort i acompanyà Basili II a la guerra contra els búlgars 986 Autor d’una història, molt vivaç, de l’imperi d’Orient fins a la mort de Joan I Tsimiscés 976

Sobresortí com a paisatgista Estudià a Llotja i rebé una forta influència del seu mestre Modest Urgell Amb el temps, sense apartar-se completament de l’estela d’Urgell, anà introduint en les seves pintures una gamma cromàtica més càlida i vivaç Fou assidu de les Exposicions Oficials de Belles Arts celebrades a Barcelona des del 1918 També exposà individualment a Barcelona entre els anys vint i trenta, a les Galeries Dalmau 1929, les Galeries Laietanes 1929, 1931, 1933, 1936 i la Sala Gaspar 1936 Després de la guerra reprengué les exposicions a les Galeries Pallarès 1953, 1955 i…

Vida i obra Rei d’Aragó des del 1396, fill segon de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília A la mort del seu germà Joan I es trobava a Sicília, on havia anat a sufocar una revolta En aquella circumstància el duc de Montblanc instà el poeta Guillem de Masdovelles a compondre un sirventès sobre el setge de Catània Senyor mot naut l’autrier me ffes demanda De caràcter conciliador —aspecte que li reconeix Anselm Turmeda a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques 1398—, el rei resolgué sense traumes el greu problema que significà el procés obert contra els curials del seu germà, i en…

Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…