Resultats de la cerca

Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià en farmàcia el 1906 Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, escriví, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques 1924, Blanes marítim, apèndix 1929, La pesca a Catalunya 1927, La marina catalana del vuitcents 1929 i Sitges dels nostres avis 1934 amb Joan Amades i Gelat publicà, en el Butlletí de Dialectologia Catalana , Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca 1924 i Vocabulari de la pesca 1926 El 1923 guanyà un premi de l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari…

Les definicions hi són preses d’obres filosòfiques hebrees, en especial del Moré Nebukim de Maimònides

Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler…

És autor de diversos texts escolars sobre aritmètica i gramàtica castellana i d’una Gramàtica catalana que conté un vocabulari català-castellà i nombrosos refranys 1889

La tradició el situa a la cort de Vikramāditya Escriví un lèxic versificat, l' Amarakośa ‘Vocabulari d’Amara’, que ha tingut una gran importància per a l’estudi del sànscrit

Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell , Revista de…

Format a Oxford i a Alemanya, conegué Erasme i MLeter i publicà la primera versió íntegra del Nou Testament a l’anglès 1525 —difosa clandestinament a Anglaterra— Perseguit per Enric VIII, morí a la forca i fou cremat És el creador d’una gran part del vocabulari religiós anglès

Autor de manuals de gramàtica com Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic  1931 i  Els pronoms febles  1979, entre d’altres Destacà també com a poeta amb Poemes de vida senzilla  1977 i publicà poemes a la revista Proa  de Palamós Instrumentista de violí, escriví algunes sardanes

Doctor en filosofia i lletres, participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana, on féu la comunicació Crítica d’algunes formes errònies del llenguatge escrit 1906 És autor també dels treballs Vocabulari de l’ofici de seller o guarnicioner 1910 i Consideracions sobre la Himnologia popular de Catalunya 1900, entre altres

Es llicencià en medicina a Barcelona 1951 i s’especialitzà en pediatria Estudià especialment els problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d’ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica Cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris 1965, de l’Agrupació Democràtica de Metges 1966 i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries 1983, així com de les revistes Delta Quaderns d’Orientació Familiar 1961 i Cavall Fort 1961 també fou un dels principals impulsors de la collecció “Monografies Mèdiques” És coautor dels llibres El vostre fill…