Resultats de la cerca

Llevat d’una primera etapa experimental, la seva producció és una síntesi de gèneres populars i música ‘culta’ Sobresortí especialment en les obres escèniques la seva collaboració amb el dramaturg Bertolt Brecht arribà a un grau de compenetració que donà com a resultat obres mestres Die Dreigroschenoper ‘L’òpera de tres rals’, 1928, Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny ‘Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny’, 1928, Happy end 1929, Der Jasager ‘L’escolà d’amén’, 1930, Die sieben Todsünden ‘Els set pecats mortals’, 1933, totes sàtires socials, a més de la cantata Der Lindberghflug ‘El vol…

Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…

Brecht es consagrà definitivament amb Die Dreigroschenoper 'L’òpera de tres rals', 1928, obra exemplar pel que fa a la conjunció i l’equilibri entre música i text, i en la qual fou decisiu el concurs del compositor Kurt Weill Tot i que Brecht treballà sovint amb altres compositors de renom P Hindemith, H Eisler, P Dessau i G von Einem, és amb Weill que la collaboració fou més reeixida Cal destacar-ne les òperes Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny 'Ascenció i caiguda de la ciutat de Mahagonny', 1929, Happy End 1929 i Der Jasager 'L’escolà d’amén', 1930, la cantata…

Inicià la seva trajectòria professional com a ballarina i entre el 1914 i el 1920 treballà a Zuric El 1920, mentre era ballarina a l’Stadttheater d’aquesta ciutat, conegué el cantant F Wedekind, destacat intèrpret de balades, que la impressionà notablement Prosseguí la seva carrera de ballarina fins el 1922, any en què l’abandonà per dedicar-se al teatre El 1926 es casà amb el compositor K Weill i dos anys després conegué B Brecht Lenya interpretà nombroses peces escèniques del seu marit amb text de Brecht, com Mahagonny o L’òpera de tres rals 1928 i Els set pecats capitals 1933…

Estudià al conservatori de Toronto però aviat esdevingué una de les figures del Metropolitan de Nova York El seu prestigi s’incrementà encara més arran de la seva interpretació de Lulu , d’A Berg a l’Òpera de París, el 1979 El 1982 interpretà Violetta en el film La Traviata de Zeffirelli També és considerada una gran intèrpret de Kurt Weill

Alumne de Gerry Weill i Harriet Serr a Caracas, i de Josep Soler a Barcelona Amb la seva obra Escenas de pájaros obtingué els premis de composició Reina Sofia 2006 i Olivier Messiaen 2007 Aquest últim guardó comportà l’estrena de la partitura per l’Orquestra Simfònica de Mont-real i li donà projecció internacional Autor “delicat i subtil, amb una gran imaginació poètica”, segons el definí Jonathan Harvey, les seves obres, sovint d’una clara inspiració oriental, mostren una gran varietat de recursos instrumentals i una sòlida tècnica compositiva Amb la pianista Sílvia Vidal conrea…

Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat interpretativa i…

Quan tenia quinze anys es traslladà a París, on estudià piano amb E Risler i composició amb A Lavignac C Debussy i M Ravel l’ajudaren en l’inici de la seva carrera En esclatar la Primera Guerra Mundial abandonà França i passà a Suïssa, on ensenyà composició a Zuric i on, el 1915, conegué FB Busoni, que influí molt en les seves obres L’any 1921 es traslladà a Berlín i es convertí en un entusiasta de la música contemporània Es feu amic d’A Schönberg i K Weill fou deixeble seu A partir del 1927 ensenyà al Conservatori de Colònia, i del 1949 al 1959, al d’Hamburg Cultivà música…

Autor d’obres com Angorina o la festa de maig 1984, Se está haciendo muy tarde premi Sant Martí 1989 o Paisaje sin casas premi Marquès de Bradomín 1990, participà en la dramatúrgia de Faust 30 de La Fura dels Baus Desenvolupà l’exercici de la crítica en l' ABC 1990-92 i, des del 1995, a El País Ha estat redactor de premsa de l’IMBE Mercat de les Flors i Festival Grec i director de La Revista del Mercat 1994-96 i ha participat com a assessor en el programa teatral El Apuntador del canal cultural de Vía Digital Dedicat de ple a la dramatúrgia després de deixar enrere la seva faceta com a…

Començà a estudiar violí a cinc anys Més tard continuà la seva formació a la Musikschule d’Essen amb W Gradow El 1975 interpretà a la seva ciutat natal el Concert per a violí número 3 , KV 216, de WA Mozart Posteriorment perfeccionà la seva tècnica amb Saschko Gawriloff a Berlín i Herman Krebbers a Amsterdam L’any 1984 debutà als Estats Units amb l’Orquestra Simfònica de Pittsburg Ha fet gires de concerts convidat per les millors orquestres i directors, i ha actuat en diverses ocasions en el Festival de Salzburg De la seva extensa discografia, que ha merescut diversos premis, es poden…