Resultats de la cerca

S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run , donà un…

Fou un nen prodigi als sis anys ja actuava en espectacles Del 1934 al 1936 tocà a la banda d’Isham Jones i quan aquest es retirà fundà la seva pròpia orquestra, amb la qual tingué un gran èxit comercial La seva millor època correspon al període 1944-46, en què per l’accent i el swing que tenia era l’orquestra blanca que més s’acostava a les negres L’orquestra va destacar per l’extrema subtilitat amb què usà els saxofons En aquest sentit fou pionera en la combinació de tres saxofons tenors i un de baríton

Després de graduar-se en teatre i literatura 1983 al Hanover College d’Indiana, anà a Nova York, on interpretà un personatge a la popular sèrie de televisió Cheers, paper pel qual guanyà un premi Emmy el 1990 Debutà en el cinema el 1986 amb Wildcats , de M Ritchie D’entre els films en els quals ha actuat destaquen Doc Hollywood 1991, de MCaton-Jones White Men Can't Jump 1992, de RShelton Indecent Proposal 1993, d’ALyne Natural Born Killers 1994, d’OStone The Sunchaser 1996, de MCimino The People vs Larry Flynt 1996, de MForman Welcome to Sarajevo 1997, de MWinterbottom Palmetto 1998, de…

La pobresa de la seva família i, en general, de bona part de la societat dels EUA després del crac del 29 marcà la carrera musical de Guthrie Des que aprengué a tocar la guitarra es dedicà a fer cançons per a denunciar les injustícies al seu país i al món, amb el ritme i la melodia de les arrels folk dels EUA La seva obra tingué un gran impacte i fou molt popular De fet, la seva cançó This Land Is Your Land -adaptada al català per La Trinca- es convertí en l’himne oficiós nord-americà A més de voltar per tot els Estats Units amb les seves cançons, escriví moltíssims poemes i articles per a…

S’inicià en la trompeta a onze anys, i el seu primer contracte important fou amb Willie Bobo, el 1963 També tocà i gravà amb Eric Dolphy El 1964 s’establí a París, on treballà sobretot amb el grup de Nathan Davis Novament als Estats Units, entrà al grup d’Horace Silver i més tard treballà al costat dels millors solistes de l’època, entre els quals destaquen Larry Young, amb qui enregistrà Unity 1965, Art Blakey i Bobby Hutcherson A partir del 1970 començà a gravar amb el seu nom Entre els enregistraments d’aquesta època cal esmentar The Moontrane 1974 i United 1981 Formà una…

El 1934 entrà al grup d’Isham Jones Dos anys més tard formà la seva orquestra, a la qual els anys quaranta s’incorporaren músics com Neal Hefti i Ralph Burns Amb el nom de Herman’s Herd, la banda adquirí reconeixement per la força i originalitat de la seva música Igor Stravinsky escriví Ebony Concerto 1945 especialment per a la formació Superà la crisi de les big bands de la meitat dels anys quaranta i, a partir del 1947, amb la Second Herd, es distingí per la seva secció de saxòfons, coneguda per Four Brothers, i on es donaren a conèixer Stan Getz, Al Cohn i Zoot Sims Durant les dues dècades…

En la seva infància i joventut vagabundejà tot seguint les migracions dels grangers empobrits del sud dels EUA cap a Califòrnia Les seves nombroses cançons, de caire realista i reivindicatiu, reflecteixen aquesta experiència i, en general, els aspectes més pobres dels EUA El seu repertori, molt ampli i arrelat en la tradició de la música popular nord-americana, tingué una gran importància en el renaixement folk i influí en cantants posteriors, entre els quals Bob Dylan Do-re-mi, Pastures of Plenty, Vigilante Man i Vanzetti's Letter són algunes de les seves cançons més conegudes

Fill d’una família desestructurada d’ascendència cherokee, s’inicià com a periodista esportiu el 1956 per al diari de la base de les Forces Aèries de Florida Expulsat de l’exèrcit el 1958, després de viatjar uns anys per l’Amèrica Central i del Sud, el 1966 publicà The Hells Angels The Strange and Terrible Saga of the Outlaw Motorcycle Gangs , on explica la seva experiència en una banda de motoristes Des del 1970 collaborà habitualment a “Rolling Stone”, i el 1971 va publicar la seva obra més destacada, Fear and Loathing in Las Vegas A Savage Journey to the Heart of the American Dream ,…

Rebé formació lingüística i musical, i dirigí el seu primer film, Der Man die zijn haar kort liet knippen 1965, en llengua flamenca Installat temporalment a l’Estat francès, prosseguí la seva reflexió sobre la realitat amb Un soir, un train 1968, Rendez-vous à Bray 1971 i Belle 1973 De retorn al seu país realitzà Een vrouw tussend hond en wolf 1979, To Woody Allen from Europe with Love 1981, Benvenuta 1983, L’oeuvre au noir 1987, 1001 films 1989 i Babel Opera 1999

Començà tocant el saxòfon, i s’inicià en la bateria a divuit anys Després de debutar amb Joe Marsala treballà amb moltes formacions, entre les quals cal destacar la de Coleman Hawkins i les orquestres de Stan Kenton i Woody Herman Establert a Los Angeles, el 1952 esdevingué una de les principals figures de l’estil anomenat West Coast Jazz , liderant els seus propis grups i collaborant amb una llarga llista de solistes, entre els quals s’inclouen Ray Brown, Sonny Rollins, Bill Evans, etc Els anys setanta fou membre del grup Los Angeles Four Manne fou reconegut per l’estil melòdic…