Resultats de la cerca

Carmelità, fou deixeble a Roma de Maurice de la Taille, que dirigí la seva tesi Clavis Ecclesiae 1922 Es dedicà a la docència, fins que el 1937 fou expulsat d’Itàlia per Mussolini Visqué aleshores a Holanda, i del 1939 al 1947 a Olot Publicà Introductio in sacram theologiam 1949, De scriptoribus scholasticis saeculi XIV ex ordine carm 1931 i El Yo de Jesucristo 1954 El 1932 l’Institut d’Estudis Catalans li publicà Guiu de Terrena , important contribució a la història de la filosofia catalana medieval Com a teòleg, havia estat influït per Scheeben i, després, pels sants pares grecs tanmateix…

Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, collaborà a El Poble Català , i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana 1907 Milità més tard dins la Unió Federal Nacionalista Republicana, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi 1914 Fou un dels organitzadors del Bloc Republicà Autonomista , amb el qual s’integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament i tenia una biblioteca d’uns trenta mil volums Publicà diversos opuscles sobre Lluís Carreras, Bartomeu Xiberta, Torras i Bages i altres Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de Sant Tomàs 1967 i les memòries literàries Història dels meus llibres 1967

Projectà la casa Torrent 1843 a Girona, així com les de Foixà, Contreras 1844, Torrent —al pont Major— 1845, Prat 1847, etc Feu obres al Collegi Tridentí 1851 Progressista, participà en el pronunciament del 1840, però aviat derivà cap a posicions moderades Fou propietari, administrador i membre de la junta fundacional de la SA La Gerundense per a la fabricació de paper Polemitzà amb l’arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta

Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…

Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’…

Vida i obra Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379 Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei En el marc de la…