Resultats de la cerca

Estudià amb Paul Juon a la Hochschule für Musik de Berlín Des de molt jove se sentí atret pels moviments avantguardistes i fou influenciat pel socialisme utòpic que es respirava al Bauhaus Durant els anys vint collaborà amb B Brecht El resultat foren dues òperes de cambra Schöne Geschichten 'Belles històries', que suggereix la influència d’A Schönberg, i Zeus und Elida 'Zeus i Elida', una comèdia satírica sobre Hitler, representat per Zeus El 1933 s’establí a Viena per tal d’estudiar amb A Webern i el 1934 s’exilià a Palestina, on ensenyà al Conservatori…

Fill de Càrmides La seva inscripció a la peanya del Zeus d’Olímpia informa que fou deixeble d’Hegies i d’Hagelades i que començà a treballar vers el 470 aC El punt culminant de la seva vida artística fou la construcció del Partenó, en temps de Pèricles, que li encomanà la direcció de les obres, segons diu Pausànies Sembla que, per aquest motiu, hom li pot atribuir, bé que no la totalitat de la decoració escultòrica del Partenó, sí la decoració general, el croquis de conjunt del fris de la Panatenees i les figures dels frontons, probablement Per al mateix temple féu l' Atena…

Hom sap poques coses d’ell que el seu pare feia de pagès a Beòcia, que tingué problemes amb el seu germà Perses per qüestions referents a l’herència paterna i que les muses de l’Helicó li concediren l’art de la poesia Pel que fa als poemes, atès que semblen pressuposar un coneixement dels homèrics, hom els sol datar al segle VIII aC La Teogonia explica l’origen del món i cosa que ve a ésser el mateix en la línia de pensament mític que caracteritza Hesíode dels déus El món és fruit de l’ordenació de Zeus, el sobirà del cel que ha hagut de vèncer els titans Així el poema és entès…

Visqué a Roma, on sembla que feu l’estàtua criselefantina de Zeus per al temple de Metel Es distingí per la innovació del modelatge amb argila i escriví cinc llibres sobre obres d’art

Fou un dels principals representants de l’ estoïcisme primitiu i deixeble de Zenó de Cítion, el qual ell succeí en la direcció de l’escola De les moltes obres que se li atribueixen, es conserva un Himne a Zeus

Treballà al Peloponès entre el 470 i el 445 aC Féu sobretot estàtues de bronze, i un Asclepi d’or i vori Les fonts n'esmenten una Aspàsia Afrodita als Propileus, una Atena Nike a l’Olímpia i un Zeus Ammó a Tebes Hom el considera un predecessor immediat de Policlet i el precursor de Fídies i un dels principals escultors de l’estil sever

És el representant més destacat de l’escola d’escultura d’Argos al començament del segle V aC La força, el moviment, la tensió d’aquesta escola foren orientats per Agelades cap a un major deseiximent i llibertat És autor de nombroses estàtues d’atletes, de cavalls de cursa i d’imatges de déus com el Zeus d’Itomates Sembla que fou el mestre de Policlet, de Miró i també de Fídies

Hom suposa que pertangué al cercle de seguidors de Fídies Hi ha testimonis de la seva activitat a Delfos i a Olímpia En aquesta ciutat executà l’estàtua de Níkē , que, elevada sobre una pilastra triangular de 9 m d’alçada, figurà en el temple de Zeus N'esculpí una altra a Delfos, i hom ha suposat que havia intervingut en la decoració del fris del templet d’Atena Níkē a l’Acròpolis atenesa

Treballà a les ciutats d’Argos, Megalòpolis, Olímpia i Tebes des del 390 al 340 aC Deixeble de Naucides II, el collaborador de Policlet el Vell, li han estat atribuïdes obres d’aquest Sembla que executà, a més de les estàtues dels atletes Antípater de Milet, Agenor de Tebes i Aristió d’Epidaure, diverses obres de divinitats, com les dels Zeus Filipos a Megalòpolis, Latona, Àrtemis i Apollo al mont Licó i una Hècate de bronze a Argos

Era atenenc, segons Plini Pausànies atribueix a Alcàmenes el grup d’Atena i Hèracles de l’Heraclèon de Tebes i les escultures del frontó occidental del temple de Zeus a Olímpia, però la cronologia és massa diferent per a haver estat fetes per un mateix autor Altres escultures atribuïdes a Alcàmenes són l’Afrodita anomenada dels Jardins, el grup de l’Hècate Epipirgidia, un Ares, un Dionís, un Asclepi, un atleta de bronze dit Encrinomenos, etc Però cap d’aquestes obres no ha pogut ésser identificada amb seguretat a través de còpies d’època romana