Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Madrid fins el 1936, ho fou a la de Barcelona el 1941 el mateix any, però, es retirà de la docència oficial i tornà a Madrid, on donà cursos anuals de caràcter privat Preocupat per les relacions entre filosofia i teologia i entre filosofia i ciència, la seva obra escrita inclou el recull d’assaigs Naturaleza , historia, Dios 1944, Sobre la esencia 1962 i Cinco lecciones de filosofía 1963, i la trilogia La inteligencia humana 1982-84

Fill de Joan Maragall Es llicencià en dret i filosofia a Barcelona 1928-32 Deixeble de Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Joaquim Mirabent, rebé la influència d’Ortega y Gasset, Zubiri i Francisco de Cossío Fou professor de l’Institut-Escola 1932-35 i de la Universitat Autònoma republicana fins el 1939 Després de la guerra es dedicà al món del comerç, fins el 1977 A partir de la dècada de 1950 collaborà a Convivium , El Ciervo ,  Destino i, posteriorment, a Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El País i d’altres Publicà Balanç de la Universitat Autònoma 1969 i El pensament filosòfic…

El 1959 es llicencià a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Madrid, on es doctorà el 1968 Fou professor a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1976-82 Aquest darrer any s'incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sant Sebastià, de la qual fou un dels principals impulsors, director, catedràtic de projectes des del 1987 i com a professor emèrit des del 1991 El 1988 fundà l’estudi Peña Ganchegui y Asociados Entre les seves primeres obres destaquen l’edifici d’habitatges de la Plaça de la Trinitat de Sant Sebastià 1961 i cases Premio Aizpurura 1963 i Casa Imanolena…

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Serra i Húnter, Joaquim Xirau, Tomàs Carreras i Artau i JMFont i Puig a Madrid ho fou d’Ortega y Gasset, Zubiri, García Morente i Julián Besteiro S'inicià, el 1933, en la docència com a catedràtic de l’Institut Salmerón, on exercí també com a director Fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 i secretari de la Fundació Bernat Metge 1938-39 Exiliat, s’establí a Mèxic, on des de 1940 fou professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Fou un dels fundadors de la revista “Filosofía y…

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega y Gasset, García Morente i Zubiri, entre d’altres Fou precisament Nicol qui proposà l’expressió Escola de Barcelona per a designar no una escola homogènia sinó més aviat una tradició filosòfica catalana que no s’havia de confondre amb la manera de fer filosofia de la denominada Escuela de Madrid vg història de la filosofia El 1934 començà a ensenyar a la UB, i el 1939, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i després a Mèxic, on impartí classes de metafísica a la…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Exiliat el 1939, s’installà a Cuba i hi donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les ↑ formes de la vida catalana 1944, premi d’assaig Concepció Rabell 1943, obra en la qual…

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Un any abans de llicenciar-se publicà el recull d’assaigs Cóctel de verdad 1935 Exiliat el 1939, s’installa a Cuba i donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la Universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les formes de la vida…

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…