Resultats de la cerca

Fill de Lluís de Borbó, rei d’Etrúria, i de Maria Lluïsa, filla de Carles IV d’Espanya S'exilià a França en 1807-15 i tornà després a Itàlia, al ducat de Lucca, el qual heretà de la seva mare 1824 El 1844, pel tractat secret de Florència, cedí els seus drets al ducat de Guastalla al duc de Mòdena i féu cessió anticipada del de Lucca al gran duc de Toscana, a canvi d’una part de la Lumigiana La revolució del 1848 l’obligà a abdicar el ducat de Parma en el seu fill

Orfe de mare a quatre anys, la solitud d’una infància marcada per la rigidesa de la seva madrastra determinà en ell una experiència existencial que és palesa en tota la seva obra Participà, amb Lovelle i Le Senne, en el moviment de la filosofia de l’esperit, i el seu pensament filosòfic —que, després d’un apropament inicial a l’idealisme, es caracteritzà per l’oposició més rotunda a tot sistema— fou configurat fonamentalment en forma de diari, iniciat el 1912 Marcel, malalt, era aleshores en un sanatori suís i donat a conèixer a partir del 1926, amb diversos noms La seva producció dramàtica —…

Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a…

Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre, dedicat a Carles…

Establert amb la família a l’Àfrica del sud —el seu padrastre era cònsol a Durban—, estudià a la Universitat de Cape Town 1903-04 Dominà l’anglès tan bé com el portuguès i, en anglès, li foren publicats 35 Sonnets 1913, Antinous 1918, Inscriptions 1921 i Epithalamium 1921, aplegats després a Poemas Ingleses , amb traducció portuguesa de J de Sena El seu bilingüisme pot ésser una de les claus de la seva personalitat disgregada Tornà a Lisboa 1905, on llegí Schopenhauer i Nietzsche, els postsimbolistes i els portuguesos Antero de Quental i Cesário Verde Des del 1908 visqué obscurament, amb una…

Vida El 1907 el seu pare organitzà sessions de cinema a l’obrador de la seva pastisseria de Súria A tretze anys anà a Barcelona a aprendre l’ofici El 1931 comprà una càmera de 9,5 mm i el 1932 feu els primers reportatges Excursió per l’Alt Berguedà i Fusta de pi , que foren guardonats Pastisser i bon coneixedor del francès i l’anglès, el 1934 entrà als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer com a muntador de doblatge i realitzador de documentals, i també als estudis Acústica i als Trilla-La Riva 1933 Abandonà la feina de pastisser i rodà La ruta de Don Quijote 1934, migmetratge documental i poètic…