Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de València, d’on fou professor 1946-48 i on es doctorà 1948 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de Madrid 1948-59, i s’especialitzà en antropologia, cultura i història americanes Catedràtic d’arqueologia americana de la Universitat de Sevilla 1959, el 1967 passà a la Complutense de Madrid, on restà fins a la jubilació 1987 i de la qual fou vicerector 1976-83 Des del 1951, que dugué a terme una exhaustiva investigació de les colleccions del Museu Nacional d’Antropologia de Mèxic, féu nombroses estades a Llatinoamèrica, on realitzà diverses excavacions…

Professor de diverses universitats, és autor de Kierkegaard und Nietzsche 1933, Von Hegel zu Nietzsche 1941 iem> Weltgeschichte und Heilsgeschehen ‘Història mundial i esdeveniment salvífic’, 1953 Fa una interpretació de la història i la seva significació a partir d’una perspectiva antropològica occidental, que considera l’home com un ésser natural, al marge de cap dimensió transcendent

Estudià lingüística africana a Berlín, i, ja a Anglaterra, el 1932 seguí els cursos de Malinowski i Seligmann Féu 1933-35 una gran enquesta antropològica entre els nupes de Nigèria, i rebé 1938 el nomenament d’antropòleg del govern al Sudan Angloegipci Després de la Segona Guerra Mundial professà antropologia a la Universitat de Canberra Autor de nombroses monografies sobre temes africans, entre les seves obres es destaquen Foundation of Social anthropology 1951 i The Theory of Social Structure 1957

Professor a les universitats de Nimega i d’Utrecht Estudià alhora la psicologia animal i la humana, les quals contemplà des de la fenomenologia rebutjà el dualisme cartesià ànima-cos i basà les seves observacions sobre les relacions que manté el subjecte amb el medi més que no pas sobre situacions experimentals Entre d’altres obres, publicà Psychologie der Tieren ‘Psicologia dels animals’, 1920, Traité de psychologie animale 1952, Prolegomena van een anthropologische Fysiologie ‘Prolegòmens d’una fisiologia antropològica’, 1965

Autor de diverses obres de teologia, sobretot de cristologia S'oposà tenaçment a l’arrianisme tot afirmant la divinitat de Crist Havent donat per suposada la tricotomia antropològica cos, ànima, esperit, ensenyà que en Crist aquest tercer element no existia, sinó que era substituït pel logos diví Se'n seguia que en Crist no hi havia la natura humana completa La seva doctrina cristològica fou condemnada explícitament per dos sínodes romans i, finalment, pel Concili de Constantinoble 381 Ell i els seus seguidors se separaren de l’Església

Fou deixeble de FBoas i, posteriorment, es convertí en un dels més prestigiosos seguidors de les posicions d’aquest Dugué a terme treballs de camp entre els xoixons, els blackfoot i els crow , dels quals féu monografies de gran originalitat Però la seva obra de més ressò és Primitive Society 1920, on exposa els seus pressupòsits en els diversos vessants de la disciplina antropològica Algunes de les seves contribucions palesen un fort contingut psicologista, especialment The History of Ethnological Theory 1937 i Toward Understanding Germany 1954 És autor, també, de Culture and…

Filla de Roberto Rossellini, prengué part en els treballs d’antropologia teatral de l’IRAA Istituto di Ricerca Antropologica sull’Attore di Roma, 1978-87, els muntatges del qual s’han definit com a teatro del rimosso , és a dir, d’allò que és submergit en el subconscient La seva recerca ha basculat entre teatre i dansa, tradicions orientals i pràctiques rituals, entre cos en trànsit i cos quotidià urbà o no, entre gest humà i gest animal Un treball que s’ha concretat en la pràctica escènica i en llibres com La liquidazione del corpo 1989 El 1982 actuà a Sitges XV Festival en l’obra Lontano da…

Fou professor de les universitats de València, Sevilla i Complutense de Madrid, i també catedràtic d’arqueologia americana en aquestes dues darreres Desenvolupà una gran tasca acadèmica i d’investigació en temes relacionats amb l’antropologia, l’arqueologia, la relació entre ambdues i la cultura llatinoamericana Fou membre de diverses institucions vinculades a aquestes matèries, escriví nombrosos articles —al voltant de 400— sobre les seves investigacions antropològiques i els seus treballs en excavacions arqueològiques en diversos països de Llatinoamèrica És autor de més d’una trentena de…

Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes Alacantí, on començà a interessar-se per l’arqueologia El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas Alicante , i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’Albufereta d’…

Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona  Fou autor de treballs sobre la seva especialitat mèdic, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961  El nostre caràcter 1961, Què cal saber d’higiene mental 1963 i Tractat de psiquiatria 1981 i, en assaig, Tòtems actuals 1960 i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre 1958 i Geni i…