Resultats de la cerca

El mateix any, en rebre el despatx reial hom canvià la denominació per la de marquesat d’Asfeld

El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del…

Situat a l’antiga fàbrica tèxtil anomenada La Cotonera, un bon exemple de l'arquitectura industrial a la ciutat, construïda el 1855 i que fou rehabilitada per a l'ús actual després de l'incendi que la destruí totalment el 1985, a excepció dels paraments exteriors i la xemeneia Té una superfície de 4000 m 2  d'exposició i conté una collecció molt completa, des dels primers vehicles utilitzats en les tasques d’extinció fins a tota mena d’objectes, estris i equips, i indumentària en definitiva, recull la història d’aquest servei ciutadà a la mateixa ciutat d'Alcoi en funcionament des del 1862 i…

En un dels tossals que el dominen —el tossal de Manises— fou bastit un poblat ibèric Entre aquest tossal i la platja estava situada una necròpoli ibèrica dita necròpoli de l’Albufereta d’Alacant , identificada erròniament amb Lucentum , corresponent a la primera fase s IV-III aC de la ciutat que hi hagué al tossal de Manises els materials són guardats al Museu Provincial d’Alacant Al llarg de la platja s’ha format modernament un centre turístic l’Albufereta

Conté materials de les comarques alacantines del Neolític, l’Eneolític, l’edat del bronze, ibèric i romà i també fons medievals i moderns, bé que destaquen els de l’època ibèrica necròpoli del Molar, poblat de l’Escuera i, sobretot, del tossal de Manises i de la seva necròpoli, l’Albufereta El museu, conegut en l’actualitat amb l’acrònim MARQ, reobrí les portes l’any 2000 després d’una profunda remodelació, que destaca per la utilització de noves tecnologies i sistemes de presentació de les colleccions, amb diversos muntatges audiovisuals i interactius, i pel caràcter didàctic de les…

Situat a la Casa de l’Assegurada, construïda el 1685 com a dipòsit de blat de la ciutat, les colleccions del museu són formades per art contemporani, bàsicament gravat i pintura Hom hi pot contemplar obres de Víctor Vasarely, Joan Miró, Antoni Tàpies, Juan Gris, Juli González, Equip Crònica i molts d’altres, a més de l’obra de Sempere Quant a escultura, hi ha obres de Gargallo, Chillida i altres artistes del s XX

Té l’origen en la Casa de l’Assegurada-Collecció d’Art del segle XX , institució museística d’Alacant creada al novembre del 1975 i inaugurada el 1977, que rebia el nom de la seva seu, la Casa de l’Assegurada, un edifici barroc del 1685 La collecció fou creada a partir de de la iniciativa de l’artista Eusebi Sempere i la donació dels seus fons i també dels de la pintora Joana Concepció Francés A partir de l’any 1997 l’ajuntament començà a adquirir les obres d’aquests dos artistes L’any 1998 hom realitzà una primera remodelació del museu, que comportà l’organització de les obres…

El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial , controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 1856 La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858 enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona

El 1939 fou inaugurada la prolongació fins al port d’Alacant, que fou clausurada el 1967 El 1969 incorporà a la seva línia el tram de Gandia a Dénia, de la línia de Carcaixent a Dénia, en ésser clausurada aquesta línia Des del 1964 és explotada per la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta

El balanç de situació a finals de 1991 presentava unes reserves de 13 272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190 514 milions En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat