Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
Aloma
Personatge que encarna les virtuts d’esposa i mare en el Llibre d’Evast e de Blanquerna
de Ramon Llull.
Havent contret matrimoni amb Evast, mira amb cert recel les idees ascètiques d’aquest i del seu fill Blanquerna, però acaba adaptant-se a la vida abnegada i caritativa del marit, i pren categoria de símbol a mesura que l’obra avança
Partit Agrari de Catalunya
Política
Grup polític català format el 1931 entorn d’alguns grans propietaris terratinents, amb Josep M.Fortuny, Enric Ràfols, Carles Padró, etc.
Poc estructurat i sense força davant la Lliga Catalana, acabà ingressant pel novembre del 1934 en l’Acció Popular Catalana Hom l’ha confós amb la delegació al Principat, encapçalada per José Gómez Monche, del Partido Agrario Español de Martínez de Velasco
Parjanya
Mitologia
Divinitat de l’antic panteó ari.
Adquirí en el període vèdic unes connotacions totalment noves, gràcies a les quals acabà coincidint plenament amb el principi creador per excellència, anomenat, segons els passatges, el Primogènit de la Veritat prathamajā ṛtasya , l’Impulsor savirtṛ , l’Autor de l’Univers viśvakarman , etc
La comtessa fidel
Literatura catalana
Nom que rep la versió catalana del segle XV que desenvolupa un tema present en moltes literatures: la dama virtuosa cobejada pel seu cunyat
Desenvolupament enciclopèdic i que després de dramàtiques peripècies —algunes de les quals emparenten aquesta versió amb el cicle de la Manekine — s’acaba amb la confessió dels culpables i el reconeixement de la innocència de la protagonista Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia
El Ring: semanario pugilístico español
Boxa
Publicacions periòdiques
Revista de boxa publicada a Barcelona des del 21 d’octubre de 1930.
Informava de les activitats de la federació i dels clubs catalans i feia la crònica de les vetllades celebrades a Catalunya Incloïa nocions de fisiologia i higiene, exercicis físics, articles de tècnica boxística i tractava de les figures del moment De periodicitat setmanal, acabà amb el número 11
El tot esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports que es començà a publicar a Mataró el 1985.
Tractava els esports que es practicaven al Maresme, en totes les categories Contenia seccions dedicades al cros de Mataró i a la història de l’esport mataroní De periodicitat mensual, sembla que acabà amb el número 9 i esdevingué un suplement del setmanari El tot Mataró i Maresme
forat Micó
Congost
Indret on acaba el congost pel qual el riu Ges travessa la serra de Bellmunt, dins el terme de Sant Pere de Torelló (Osona).
Hom hi ha construït una presa
el Palamó
Vila (palamoners; 72 m alt.) del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de la ciutat, al sector occidental on acaba l’horta d’Alacant.
Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs pantà de Tibi actualment hi passa un canal de Riegos de Levante L’església parroquial Sant Josep fou bastida en 1778-86 el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778 A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni Té una certa tradició l’estiueig El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al s XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al s XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa els comtes de Vilallonga esdevingueren comtes…
baronia de Rugat
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1339, a ésser propietat del monestir de Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de les Gerres i Aielo de Rugat Tot i això aquestes se'n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo
séquia de l’Or
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta, dita oficialment canal del Túria, construïda el 1829 i administrada independentment del Tribunal de les Aigües.
Té la presa prop del barri de Montolivet, a la dreta del Túria, uns 2 km abans de la seva desembocadura, i rega el sector costaner fins a Pinedo acaba el seu recorregut prop de l’Albufera Rega 5 500 ha d’arrossars La seva construcció sanejà aquestes terres d’aiguamolls