Resultats de la cerca

Es constituí a Buenos Aires el 1925, a imitació del comité homònim barceloní 1923 La cerimònia de fundació tingué lloc el 13 de setembre al teatre Liceo Antoni Costa, del grup independentista Comité Llibertat, també fundat a l’Argentina, presidí l’acte Hi intervingueren Lino Pérez, de l’Irmandade Nazionalista Basca, el periodista argentí Santiago Nocetti i Josep M Xammar i Sala

Anomenat també Triple Aliança , fou obra d’Estat Català, d’Acció Catalana i de membres dels moviments basc i galleguista El 1934, en sorgir un conflicte entre el govern de Madrid i el País Basc, amb motiu d’unes eleccions municipals, una delegació de parlamentaris catalans presidida pel diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Tomàs i Piera anà a Guernica, on fou ratificat el pacte La solidaritat catalanobasca es féu patent en la cooperació durant la Guerra Civil de 1936-39 en caure el País Basc, el seu govern s’installà a Barcelona 1937-39 El 1944, el pacte Galeusca fou ratificat a…

Potencià les Plataformas de Comissions Obreres d’Empreses del Vallès i les Plataformas Anticapitalistas de Barcelona El 1974 es convertí en Organización de Izquierda Comunista de España , en unir-se amb els Núcleos Obreros Comunistas bascos Publicacions Vallés Obrero , Izquierda Comunista , Vanguardia Comunista i Revolución

Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2000 components, es feren forts a la Bisbal Foc de la Bisbal , fins a llur rendició Pel novembre del 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim

La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…

El cim culminant n’és el Dhaulāgiri I 8167 m, coronat per primera vegada el 1960 per una expedició austrosuïssa liderada per Max Eiselin i formada també per Kurt Diemberger, Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Nyima Dorji i Nawang Dorji Els altres pics destacats que conformen el massís són el Dhaulāgiri II 7751 m, el Dhaulāgiri III 7715 m, el Dhaulāgiri IV 7661 m, el Dhaulāgiri V 7618 m i el Dhaulāgiri VI 7268 m Una expedició catalanonavarresa, en la qual participà l’alpinista català Jordi Pons juntament amb els bascos Iñaki Aldaya, Javier Garayoa i Gerardo Plaza, n’assolí el cim l’…

Fundat el 1924, fou impulsat per un grup de bascos residents a la ciutat És l’únic club de Catalunya dedicat a l’especialitat de cesta punta El 1927 s’installà al Frontó Novetats, el 1958 al Principal Palacio i posteriorment al Complex Poliesportiu de la Vall d’Hebron Olímpics Des dels seus inicis fins als anys setanta dominà els campionats d’afeccionats Participa en el Campionat d’Espanya de divisió d’honor Disposa d’equip femení i d’escola de cesta punta A les seves installacions hi ha un frontó de 56 m Alguns dels jugadors més destacats són els campions d’Espanya Joaquim i Manuel Balet,…

Organitzada per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat, fou una de les primeres competicions internacionals de futbol d’Europa Agrupà equips de territoris propers als Pirineus, fet que donà nom a la competició El Futbol Club Barcelona en guanyà quatre edicions consecutives 1910-13, mentre que el Futbol Club Espanya de Barcelona guanyà l’edició del 1914 Barcelona fou seu de la competició els anys 1913 i 1914 Deixà de disputar-se a causa de l’inici de la Primera Guerra Mundial

Sorgí com a resultat d’una reunió d’escriptors a Palma, Mallorca, en el marc de les activitats de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana, i el seu àmbit abasta tots els Països Catalans, cosa que es reflecteix en la composició de la junta directiva Organitza des dels seus inicis actes literaris i culturals i de promoció dels seus associats N’han estat presidents Josep M Castellet 1978-82, Josep Maria Llompart 1983-86, Joan Fuster 1987-90, Avellí Artís-Gener ‘Tísner’ 1991-94, Jaume Fuster 1995-97, Francesc Parcerisas 1998-99, Antònia Vicens en funcions 1998, Jaume Pérez…