Resultats de la cerca

El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan s X La majoria pertany a la segona meitat del s VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors

Continua com a escola de música del Vaticà i actua en les cerimònies pontifícies

El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’Arxiu de l’…

Atribuït tradicionalment a Manu, conté un recull d’observacions sobre les cerimònies domèstiques, els ritus fúnebres, els sacrificis i la puresa cerimonial Inclou, a més, una narració de la creació, la teologia sobre Brahma i reflexions sobre la transmigració de l’ànima

Residència d’estiu dels Habsburg, fou construïda entre el 1695 i el 1749, durant els regnats de Leopold I i de l’emperadriu Maria Teresa, segons plànols de JBFischer von Erlach —intervingué, també, en la seva realització NPaccassi—, en el qual s’imposà la racionalitat del classicisme francès Cal destacar igualment la capella, la Gran i la Petita Galeria, la Sala de Cerimònies i els jardins que l’envolten

Ciutat santa dels iorubes des del s XIII El 1910 LFrobenius hi descobrí el primer d’una sèrie de caps de bronze 20 dels quals són al museu d’Ife datats entre els ss XI i XV Es tracta d’uns caps, de mida natural, fets pel procediment de la cera perduda, que possiblement representen reis i dignataris i que eren utilitzats en les cerimònies commemoratives dels difunts La seva acurada tècnica gruix uniforme del bronze i la perfecció estilística posen de manifest un art melanoafricà molt desenvolupat que fou transmès al regne de Benín, on assolí un nou desenvolupament Hom en desconeix…

El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals, des de la polifonia medieval fins a les composicions del segle XX, amb un especial interès pels compositors catalans contemporanis Ha actuat a diversos països europeus i ha intervingut freqüentment en concerts simfonicocorals, en festivals internacionals i en cerimònies destacades com la inauguració de l’Auditorio Nacional de Madrid o els actes d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona Hi han collaborat directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Haltey o Antoni Ros i Marbà, entre d’altres La Coral…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat pels sotssagristans de la seu de València, recull fonamentalment dades de les cerimònies religioses, però també moltes altres notícies generals, locals i internacionals especialment valuoses pel que fa a les Germanies, dels s XVI-XVII, encara que s’hi consignen notícies del s XV i hi ha una anotació del XVIII La llengua majoritària és el català, amb alguns pocs fulls redactats en castellà El seu iniciador i redactor principal fou Pere Martí 1523-39 i entre els continuadors cal esmentar Joan Clarà 1540-56, Miquel Jeroni Bertran 1581-87 i…

La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apollo, Hermes i altres Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes Dionísies, que foren l’origen del…