Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
comtat d’Edessa
Geografia històrica
Primer estat llatí creat com a conseqüència de la primera croada en conquerir Balduí de Boulogne (Balduí I) la ciutat d’Edessa el 1098.
Balduí I fou elegit rei de Jerusalem el 1100, i el succeí com a comte d’Edessa el seu cosí Balduí II du Bourg 1100-18, el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joselí o Joscelí I de Courtenay 1118-31 i al seu fill Joscelí II 1131-44 El 1144 fou conquerit pel soldà de Mossul ‘Imād-al-Dīn Zinkī
batalla de Calaf
Història
Militar
Combat que s’escaigué el 28 de febrer de 1465, durant la guerra contra Joan II, a la vila de Calaf (Anoia), en el qual fou vençut l’exèrcit del rei-conestable Pere IV pel de Joan II, comandat pel comte de Prades.
Caigueren presoners, entre altres, Pere, cosí del conestable, els vescomtes de Rocabertí i de Roda, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló i Bernat Gilabert de Cruïlles
Beaumont
Llinatge navarrès fundat per Carlos de Beaumont y Lizarazu (1361-1433), alferes major de Navarra (1379), ric home (1391), fill natural de l’infant Lluís de Navarra
, comte de Beaumont-le-Roger, i de María de Lizarazu.
L’enemistat de Carlos de Beaumont amb el seu cosí Leonel de Navarra dit Grammont , donà origen a la formació dels bàndols dels beaumontesos i agramontesos agramontès
Ānanda
Cosí i deixeble preferit del Buda, al qual seguí durant vint-i-cinc anys.
Al primer concili, que tingué lloc prop de Rājagṛiha a la mort de Buda ~ 483 aC, fixà el text del Sutta Pitaka
baronia d’Otos
Història
Jurisdicció senyorial adquirida, el 1533, per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep Continua en els Moore
Pílades
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Fill d’Estrofi, rei de la Fòcida, i d’una germana d’Agamèmnon, cosí i amic inseparable d' Orestes , l’acompanyà en la seva empresa de venjar l’assassinat del pare i n'esposà la germana Electra A la literatura clàssica apareix com a model de fidelitat a l’amistat
Melissenos
Família de magnats bizantins que, al s XI, estigué aliada als Comnè.
D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles
ducat de Lennox
Història
Títol escocès ja posseït, com a comtat de Lennox, per Alwyn Lennox (mort vers el 1180) i concedit, com a ducat de Lennox, el 1581 al comte de Lennox Enné Stuart (mort el 1583).
Destacats posseïdors del comtat foren John Stuart of Darnley mort el 1495 i Jaume VI d’Escòcia futur Jaume I d’Anglaterra, que el 1572 el cedí al seu oncle Charles Stuart mort el 1576, cosí germà del primer duc de Lennox El ducat passà, a la mort 1672 de Charles Stuart, al rei Carles II, que el donà al seu fill illegítim Charles Lennox mort el 1723, en els descendents del qual continua
Martinengo
Història
Família comtal bresciana, probablement descendent dels comtes de Bèrgam longobards.
Els seus membres, a partir del s XIII, adquiriren fama com a estrategs i enginyers militars —Nestore 1548-~ 1630, i el seu cosí Gerolamo, constructor del bastió Martinengo a les muralles de Càndia— i condottieri — Cesare Martinengo , mort el 1461, i Francesco Martinengo Colleoni 1548-1621— al servei de Milà i de Venècia Dividida en diverses branques a la fi del s XIV, la família assolí la màxima esplendor durant el s XV
marquesat de Castellnou
Història
Títol concedit el 1639 a Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, virrei de Mallorca, novè baró de Castellnou (Alt Palància).
Passà als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Castellnou havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna a la mort de la besneta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina