Resultats de la cerca

Publicada a la ciutat d’Eivissa per l’Institut d’Estudis Eivissencs des del 1972 com a represa de la revista Ibiza , en castellà amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l’illa, publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus 1944-50 i per l’Institut d’Estudis Eivissencs 1953-60

Vigent a partir d’aquest mateix any, és format per tretze consellers Francesc Tarrés i Marí, del PSIB-PSOE, fou el primer president El succeïren Vicent Serra i Ferrer 2011-15, del PP Vicent Torres i Guasch 2015-19, del PSOE i Vicent Marí i Torres des del 2019, del PP

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es feu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a…

Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines  i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga  platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos Durant segles foren monopoli de la…

Consta de dues seccions el Museu Arqueològic , installat dalt Vila aprofitant les fortificacions del s XVI, que conté els fons generals de l’illa, i el Museu Monogràfic des Puig des Molins , amb edifici propi a l’eixample de la ciutat, que conté exclusivament materials d’aquest jaciment La base de tots dos són els objectes cartaginesos d’Eivissa, sobretot dels s V al III aC

Era format pel Consell Secret ampliat amb cinquanta consellers, que constituïen una de les cinc cinquantenes d’un cens de 250 persones dels tres estaments mà major, mà mitjana i mà forana que actuaven, per torn, anualment Elegia els jurats i els consellers del Consell Secret El 1454, adoptat el règim d’insaculació, escollia els habilitadors, un per cinquantena, que donaven els noms per al sorteig dels càrrecs de la universitat Perdurà fins als decrets de Nova Planta 1718

Recull les principals veus relacionades amb aquestes illes És d’estructura alfabètica i fins el 2000 s’havien editat tres toms dels nou que és previst que tingui l’obra completa El primer director fou Joan Marí i Tur i l’actual és Felip Cirer i Costa

Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera

Situat a la principal via d’accés a la serra del nord de l’illa, té l’objectiu de donar a conèixer el medi natural, el paisatge, la història i els costums d’una zona amb uns valors naturals, culturals i paisatgístics singulars

Aquest avantprojecte fou presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb l’assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma els dies 20, 21, 22 i 23 de juliol de 1931 Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l’ala esquerrana dels partits polítics amb l’única excepció del Partit Republicà Federal restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l’avantprojecte fos aprovat, amb…