Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Obra més coneguda, sense prou justificació, amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya, composta sota la direcció de Pere el Cerimoniós probablement com a antecedent a la seva crònica personal.
Sembla haver-hi hagut en l’origen una versió llatina, perduda potser, al seu torn, procedent d’un primitiu text català, perdut, i que probablement fou obra de Tomàs de Canyelles abans del 1359 D’aquesta deriva la versió catalana, conservada, composta entre 1369 i 1372-73 i de la qual hom en redactà una altra que prescindia de diversos episodis d’interès aragonès i que cal datar del període 1372-73 Aquest text fou lleugerament ampliat abans de mitjan s XV Ja el 1418 hom en féu un resum en català Canòniques en quina manera se poblà Espanya ni de quines nacions afegint-hi…
Carmenta
Mitologia
Divinitat llatina, una de les camenes, que posseïa el do de la profecia.
Les seves festes, dites Carmentals Carmentalia , eren celebrades a Roma
Lucentum
Revista de prehistòria, arqueologia i història antiga, en castellà, editada anualment per la Universitat d’Alacant.
Pren el seu nom de la denominació llatina de la ciutat d’Alacant Fou fundada el 1982 S'hi publiquen treballs d’àmbit general i d’àrees geogràfiques diverses, per bé que hi predominen els temes del País Valencià
concili IV de Constantinoble
Vuitè concili ecumènic (869-870), convocat per l’emperador BasiliI i el papa Adrià II, que rehabilità el patriarca Ignasi i condemnà el patriarca Foci.
No se'n conserven les actes gregues, sinó només una versió llatina d’Anastasi Bibliotecari L’Església ortodoxa no ha reconegut mai l’ecumenicitat d’aquest sínode i ha clos el nombre de concilis ecumènics amb els set primers
Sources Chrétiennes
Col·lecció de texts patrístics i postpatrístics, amb text crític i traducció francesa, iniciada a París, el 1942, per H.de Lubac i J.Daniélou i dirigida per C.Mondésert.
Comprèn tres sèries llatina, amb una continuació medieval on han estat publicats sobretot autors monàstics, grega, amb autors bizantins Simeó el Nou Teòleg, Nicolau Cabasilas, etc, i oriental siríaca Efrem, Filoxè de Mabbug, etc, armènia Gregori de Narek, etc
No-Do
Cinematografia
Noticiari cinematogràfic setmanal produït a l’Estat espanyol.
Creat per ordre del 17 de desembre de 1942, fou d’exhibició obligatòria a tots els cinemes fins el 1976 Produïa dos setmanaris nacionals, que després s’ampliaren a tres, la revista monogràfica Imágenes i noticiaris especials per a l’Amèrica Llatina i Portugal
Alliance Française
Associació privada, fundada el 1883 per un grup de literats i polítics francesos, destinada a difondre la llengua i la civilització franceses per tot el món.
La seva acció es presenta sota formes diverses A París, mitjançant l’École internationale de langue et de civilisation françaises, fundada el 1919, i a l’estranger, mitjançant els centres distribuïts, principalment, a l’Amèrica Llatina, SE d’Àsia, Extrem Orient, Austràlia i països anglòfons d’Àfrica
Dragados y Construcciones SA
Construcció i obres públiques
Empresa espanyola de la construcció fundada a Madrid l’any 1941.
Està estructurada en quatre àrees d’activitat construcció, serveis, industrial i concessions També té presència en el sector immobiliari Una part important de la seva obra es realitza a l’estranger, especialment a l’Amèrica Llatina, Portugal i l’Orient Mitjà El 1999 canvià el nom per Grupo Dragados, SA
Centre Internacional de Física Teòrica
Física
Institut creat a Trieste (Itàlia) el 1964 pel físic pakistanès Abdus Salam, que n’ha estat sempre el director.
Es planteja facilitar a investigadors d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina llur formació i el contacte amb científics de països amb major potencial en recerca Finançat en el 90% pel govern italià, a més de la UNESCO i l’AIEA, els darrers anys ha tingut problemes econòmics que n'amenacen la supervivència
Didascàlia dels apòstols
Constitució eclesiàstica, d’ordre pràctic o disciplinari, escrita durant la primera meitat del sIII per a l’ús de la comunitat cristiana sortida del judaisme.
L’autor, potser un bisbe de la Síria septentrional, utilitzà la Didakhé i altres escrits cristians Extraviat l’original grec, hom disposa d’una traducció siríaca i d’una antiga versió llatina incompleta final del s IV El centre teòric del llibre és constituït per una discussió entorn del valor de la llei judaica