Sembla haver-hi hagut en l’origen una versió llatina, perduda (potser, al seu torn, procedent d’un primitiu text català, perdut), i que probablement fou obra de Tomàs de Canyelles abans del 1359. D’aquesta deriva la versió catalana, conservada, composta entre 1369 i 1372-73 i de la qual hom en redactà una altra que prescindia de diversos episodis d’interès aragonès i que cal datar del període 1372-73. Aquest text fou lleugerament ampliat abans de mitjan s XV. Ja el 1418 hom en féu un resum en català (Canòniques en quina manera se poblà Espanya ni de quines nacions) afegint-hi informacions d’una altra procedència, més conegut amb el nom relativament modern de Memòries historials de Catalunya. Quasi simultàniament a la primera versió catalana conservada hom en preparà una d’aragonesa i una de llatina, que sembla ésser de Guillem Nicolau i que fou acabada vers el 1372. D’aquesta, Gaspar de Talamanca en féu una nova versió catalana vers el 1460. Quant a les fonts, ultra la segona versió llatina dels Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum, cal assenyalar la Historia gothica, de Rodrigo Jiménez de Rada, diversos texts navarresoaragonesos i potser una crònica dels comtes d’Empúries. Les diverses versions de la crònica, amb llur antecedent (les versions dels Gesta) i llurs derivacions (fins a la que precedeix l’edició de les Constitucions i altres drets de Catalunya del 1704), constitueixen l’espina dorsal de la historiografia oficial catalana. El seu valor literari és només mediocre, i l’historiogràfic, irregular, perquè, al costat de molts episodis llegendaris, dóna també notícies inèdites. Aquesta obra fou aprofitada per molts cronistes compiladors i historiadors, especialment per Tomic, Carbonell, Zurita i Roig i Jalpí.