Resultats de la cerca

És un neurotransmissor del sistema nerviós central i és present especialment en els ganglis basals i el neocòrtex Sembla que el seu efecte fisiològic és el de deprimir l’exitabilitat dels elements nerviosos corticals És indicat en la terapèutica antiepilèptica i, particularment, en les manifestacions convulsives infantils lligades a la manca de la piridoxina

Adquirí possessions dels Zähringen al Baar pel matrimoni d' Egon IV von Fürstenberg mort el 1230 amb Agnès de Zähringen Els membres del llinatge foren comtes de Fürstenberg Vurstenberc el 1250 i landgravis al Baar el 1283 Per enllaços matrimonials també adquiriren el comtat de Heiligenberg i les senyories de Jungnau, Trichtelfingen 1534, Moesskirch i Gundelfingen 1637, el landgraviat de Stühlingen i la senyoria de Hohenhewen 1639 Els de la línia de Heiligenberg , extingida el 1716, foren creats prínceps del Sacre Imperi el 1664 els de la línia de Moesskirch, extingida el 1744, i els de la…

Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia del notari…

Fou obra del bisbe d’Osca Vidal de Canelles Després d’algunes compilacions d’observances, perdudes, la primera coneguda és la de Jaume d’Hospital mort el 1400, seguida per la de Martín Díez de Aux, feta per manament de la cort d’Aragó del 1428 i acabada el 1437 Dels furs i de les observances medievals hom féu una edició, en llatí, en 1476-77 i una altra el 1496, però la més important és l’ordenada per la cort del 1547, que fou impresa el 1552 i reorganitzà en forma sistemàtica el material legislatiu Comprèn tres parts la dels furs, la de les observances i la dels furs en desús Se'n feren més…

El seu origen i el seu culte a Roma són desconeguts, però en la literatura Virgili, Ciceró, etc les Fúries formen una tríada amb els noms grecs d’Allecto, Megera i Tisífone

Té com a finalitat de promoure la cultura dins els Països Catalans Convoca premis de caràcter històric, científic, lingüístic i comarcal i ha concedit beques d’estudi Ha publicat un centenar de llibres en català, que en una bona part s’ofrenen

Pren el nom de l’obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i la seva problemàtica a Catalunya Edita la revista Cooperació Catalana Manté la biblioteca Ventosa i Roig , especialitzada en cooperativisme, organitza les Jornades sobre Cooperativisme que tenen lloc anualment a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu i convoca els premis Jacint Dunyó d’articles sobre cooperativisme 1991, Albert Pérez-Bastardas sobre medi ambient i educació ambiental 1996 i Benet Vigo sobre benestar social 2008 L’any 2005 començà a publicar la collecció…

Té per objectiu preservar i gestionar el patrimoni que la família Casals deixà a Catalunya quan s’exilià el 1939, com també potenciar la figura del compositor i divulgar la seva música Inicialment, la fundació estigué gestionada per un patronat presidit per l’abat de Montserrat, els membres del qual eren els presidents de diverses institucions catalanes i amics personals del matrimoni Actualment, a més del patronat, una comissió executiva i el director de la fundació s’encarreguen del seu funcionament La seva principal missió és la conservació de la casa que Pau Casals feu…

És regida per un patronat, del qual han estat presidents Joaquim Gomis 1972-75, Joan Teixidor 1975-81, Oriol Bohigas 1981-88 i Eduard Castellet 1989-2009, succeït per Jaume Freixa Els directors han estat Francesc Vicens 1975-85 i Rosa Maria Malet, fins el juliol del 2017 El setembre d’aquest any fou designat en el càrrec Marko Daniel a partir del gener del 2018 L’edifici que l’acull, obra de Josep Lluís Sert  i ampliat el 1987 per Jaume Freixa, és situat al Parc de Montjuïc de Barcelona, i fou obert al públic el juny del 1975 És dedicada a l’estudi i la difusió de l’obra de Joan Miró i a la…