Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Forces Elèctriques de Catalunya
Societat constituïda el 1951 pel financer Joan March i que s’adjudicà el 1952 les accions, i amb elles els actius, de la Barcelona Traction.
En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas Terol Tingué participació en les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre que el 1985 absorbí totalment, a les companyies mineres Carbons de Berga que el 1992 liquidà totalment i Minas y Ferrocarriles de Utrillas— i…
Food and Drug Administration
Organisme federal de l’administració nord-americana encarregat de fixar els paràmetres tècnics dels aliments i dels fàrmacs, autoritzar els components químics com a additius o com a principis actius farmacològics i vetllar pel compliment de la legislació vigent.
revolta dels Forans
Història
Revolta que tingué lloc a Mallorca en 1450-53 per part dels forans contra els estaments privilegiats de la ciutat de Mallorca.
Aquests foren acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels imposts, de recàrrecs amb motiu de l’amortització del deute públic consignació , etc La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercussions a Menorca Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa L’èxit inicial els féu assetjar la capital 26 de juliol- 1 d’agost de 1450, però a la fi foren rebutjats el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels…
baronia de Font-rúbia
Història
Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que al segle XVI pertanyia als Fiveller de Palou.
El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós
marquesat de la Fontsanta de Palma
Història
Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i Berard; el despatx reial fou lliurat el 1781 al seu fill Marià Conrado i d’Asprer.
Continua a la mateixa família
monestir de Fontfreda
Abadia
Important abadia cistercenca llenguadociana (Santa Maria de Fontfreda), al vessant septentrional de les Corberes, al SW de Narbona.
Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la…
Fontevrault
Abadia
Abadia fundada el 1099 per l’ermità Robert d’Arbrissel.
Hi foren constituïdes tres comunitats de monges, de monjos i de religiosos llecs, tots sota el guiatge d’una abadessa, al costat d’un hospital Amb les noves fundacions es formà una congregació, sota la regla benedictina, estesa per Anglaterra, per la península Ibèrica i, sobretot, per França Fou suprimida el 1792 L’església, romànica, consagrada el 1119, té quatre cúpules serví de mausoleu dels reis anglesos Plantagenet Conserva una curiosa cuina del s XII Els claustres, del s XVI, tenen pintures al fresc Ha donat origen al poble de Fontevrault-L’Abbaye Anjou
Fontes Hispaniae Antiquae
Mitologia
Sèrie on són recollits tots els texts d’autors antics grecs i llatins que tracten de la península Ibèrica, publicada per la Universitat de Barcelona sota la direcció d’Adolf Schulten i de Pere Bosch i Gimpera en la primera fase i de Schulten i de Lluís Pericot en la segona.
Conté els texts originals, un comentari històric i la traducció al castellà, presentats per ordre cronològic El volum primer fou publicat el 1922 reeditat el 1955, i l’onzè, dedicat a les fonts de l’època visigòtica i bizantina, el 1947 No n'han aparegut el setè i el dotzè ASchulten dugué el pes de l’obra, trià els texts i escriví tots els comentaris, que sovint reflecteixen els seus punts de vista personals, llevat dels volums vuitè i onzè, obra de Robert Grosse
Font de Segre
Publicacions periòdiques
Revista d’aparició irregular publicada a Llo (Alta Cerdanya) des del 1975.
De redacció bilingüe, però amb preponderància del català, s’ocupa de temes d’antropologia, de geografia, d’història, etc, de la Cerdanya, a mig camí entre l’alta erudició i la divulgació, però amb indiscutible incidència popular, sense descurar els temes d’actualitat
Fonte Avellana
Monestir
Ermitatge i monestir a Frontone Serra, les Marques, Itàlia.
Fundat amb el títol de Santa Creu ~979 per sant Romuald, hi residí sant Pere Damià, i més tard hi sojornà Dant Erigit en abadia el 1325, fou centre cultural gràcies al cardenal Bessarió Cap d’una congregació benedictina independent, fou unit 1569 als camaldulencs Suprimit el 1579, fou restaurat definitivament a la darreria del segle XIX L’església és romànica, amb elements dels segles X i XII el monestir és dels segles XV i XVIII