Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Companyia del Ferrocarril d’Alacant a Almansa
Entitat que es constituí el 1853 per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa; en fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.
El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial , controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 1856 La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858 enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Companyia del Ferrocarril d’Almansa a Xàtiva i Grau de València
Societat, inicialment anomenada Societat Valenciana de Crèdit i Foment, formada en obtenir Josep Campo i Pérez
la concessió per a construir i explotar la línia de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva.
La línia, inaugurada el 1854, fou prolongada fins a Almansa 1859, on enllaçà amb la d’Alacant a Almansa El 1862 obtingué la concessió de la línia de València a Tarragona, i canvià el nom pel de Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Ferrocarril Central d’Aragó
Companyia d’origen belga, domiciliada a València, creada per a construir i explotar la línia de València a Calataiud (1901) i la branca de Caminreal a Saragossa (1923).
Fou comprada per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España , però l’explotació d’aquesta línia continuà com a companyia independent Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE
Ferrocarril Central Català
Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia d’Igualada a Martorell obtinguda el 1884; fou inaugurada el 1892.
El 1919 entrà a formar part de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans
marquesat de Ferrer-Vidal
Història
Títol concedit pel papa Benet XV a Josep Antoni Ferrer-Vidal i Soler, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1852, fill de Josep Ferrer i Vidal i gendre de Joan Güell i Ferrer.
Ferrera

Armes dels Ferrera
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i després ciutadà…
Ferrari
Automòbil de competició Ferrari
© X. Pintanel
Economia
Empresa automobilística italiana especialitzada en la fabricació de vehicles de competició, d’esport i de gran turisme.
Fou creada per Enzo Ferrari Mòdena 1898-1988, pilot de cursa i enginyer de la firma Alfa Romeo, que el 1947 decidí crear la seva pròpia escuderia amb vehicles preparats per ell mateix i basats generalment en la mecànica dels Alfa Romeo La fabricació és realitzada per la Societat Anònima SEFAC, que el 1960 succeí la societat Auto Construzioni Ferrari Els centres de producció són installats a Marandello Emília-Romanya i a Mòdena Els seus vehicles han obtingut nombroses victòries en curses, entre elles diverses vegades a les 24 hores de Le Mans, i és considerada com una de les marques de…
Ferrari
Escultura
Llinatge d’escultors de Lleida, entre els quals sobresurt Josep Ferrari i Català (segle XIX), que, amb el seu germà gran, Bartomeu Ferrari i Català, feu les reformes de l’altar major de l’església barcelonina de Sant Just i Sant Pastor.
Feu també escultures per a un saló de la Llotja barcelonina, collaborà en el cadirat del cor del monestir de Montserrat i feu imatges per a la cartoixa de Montalegre i per a l’altar major de l’antiga església del Carme de Barcelona
escola de Ferrara

Detall de l'Adoració dels Pastors a la Seu de València, atribuïda a Pau de Sant Leocadi
Pintura
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.
Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres importants…
Ferrant
Llinatge d’artistes.
Lluís Ferrant i Llausàs Barcelona 1806 — Madrid 1868, pintor i acadèmic, es formà a Madrid, a l’escola de San Fernando Estigué deu anys a Roma, pensionat per l’infant Sebastià Gabriel Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando 1861 Pintor romàntic amb influències natzarenistes, és autor de quadres d’història Santa Isabel , 1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla i de retrats Museo Romántico de Madrid Germans seus foren el músic Alexandre Ferrant i Llausàs i el pintor Ferran Ferrant i Llausàs Palma, Mallorca 1810 — El Escorial, Castella 1856, format a San Fernando…