Resultats de la cerca

Entre els seus primers dirigents cal anomenar Julià Gómez Gorkin , Hilari Arlandis, González Canet, Rafael Millà, etc, molts dels quals procedents del sindicalisme revolucionari Restà afecta al Partido Comunista de España, bé que alguna fracció s’alineà amb el Bloc Obrer i Camperol

Aquell any trencà amb aquest partit per diferències en les qüestions nacional, sindical i política, i es fusionà amb el Partit Comunista Català, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federació, que pel juny del 1933 canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica, pel qual fou coneguda fins a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista 1935 En fou sempre el secretari Joaquim Maurín, i Pere Bonet, Jordi Arquer, Víctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents El seu òrgan central d’expressió fou “La Batalla”

En la seva formació agrupà les associacions Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i Escoltes Catalans, i, posteriorment, s’hi uní Acció Escolta de Catalunya, creada l’any 2000 Aplega més de 20000 nois i noies És membre del comitè d’enllaç del Guiatge a Espanya i de la Federació d’Escoltisme a Espanya Forma part de l’Organització Mundial del Moviment Escolta WOSM i de l’Associació Mundial de Noies Escoltes i Noies Guies WAGGGS, amb presència en més de 160 països i amb més de 40 milions de membres arreu del món Té la seu a Barcelona

Evolució Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs FNC a Bilbao el 1956 La secció Nord-est Catalunya, Aragó i…

El seu primer congrés pel març del 1915 reuní a Alaró 28 delegats, de Palma, Inca, Pollença, Marratxí, Llucmajor, Alaró, Maó i Alaior Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l’abolició del treball a preu fet però es desfeu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estratègia sindical comuna

Fou el producte d’una iniciativa del Segon Congrés de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França Marsella, maig del 1926, i de bon principi agrupà, a part aquesta federació, la Federació Nacional de Grups Anarquistes d’Espanya i la União Anarquista Portuguesa Es proposà d’assegurar el contingut àcrata de la CNT mitjançant la creació de comitès amb participació mixta de membres de la FAI i de la CNT, especialment Comitès Propresos i Comitès de Defensa Confederal també es proposà d’allunyar la CNT de qualsevol intelligència amb els grups polítics republicans Tanmateix, sota…

Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren presidents, entre altres, el…

Amb l’ajut de grups polítics de diferents tendències, Franco formà un govern que intentà d’aplicar un pla de reformes, però un cop d’estat organitzat pels militars conservadors posà fi a l’intent febrerista

Es caracteritzà pel boom del mercat del vi coincidint amb l’aparició de la filloxera a França, l’augment de les inversions a les indústries metallúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom, i de coure i l’estabilitat política de la Restauració La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l’extensió de la filloxera a l’Empordà 1879 i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novella La febre d’or