Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
la Minerva
Confraria en honor de l’eucaristia, fundada a Roma, el 1539, a l’església dels dominicans de Santa Maria sopra Minerva.
Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada
Col·lecció Minerva
Pedagogia
Col·lecció popular «dels coneixements indispensables», publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, entre el 1915 i el 1922, i dirigida per Eugeni d’Ors.
Hi collaboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics
Mindel
Geologia
Segona glaciació quaternària alpina, iniciada fa 500.000 anys i acabada cent mil anys després, que rep el nom del riu Mindel, afluent del Danubi.
En el seu transcurs tingué lloc una fase interstadial temperada La glaciació Mindel es correspon amb la glaciació americana de Kansas Durant aquesta glaciació la humanitat ja estava estesa per Àfrica i Europa D’uns 520000 anys és l’edat de les capes de Trinil, a Java, on hom trobà per primera vegada restes de Pithecanthropus erectus La mandíbula de Mauer a Alemanya, amb una antiguitat de 500000 anys, la caixa craniana d’Olduvai II a Tanzània i les mandíbules i els fragments de crani trobats a Ternifine Algèria i a la pedrera Thomas Marroc són exemples de pitecantrops que visqueren durant la…
Minerva
Testa romana de la deessa Minerva conservada al Museu Arqueològic de Tarragona
© Fototeca.cat
Mitologia
Antiga divinitat itàlica.
La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al fòrum de Roma
marquesat de Millars
Història
Títol concedit al Rosselló per Lluís XV de França el 1719 a Esteve de Blanes i de Planque (Perpinyà 1679 — 1741), senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, Reglella, Barrià i Volpillera, el qual es casà amb Françoise d’Évrard, neboda del lloctinent i comandant del Rosselló Jean de Quinson.
Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència
escola de Milet
Escola filosòfica presocràtica fundada a Milet.
Els seus membres constitueixen el primer grup que hom pot individualitzar un cop sobrepassades les teologies mítiques i les sentències morals d’arrel popular dels Set Savis Tales, Anaximandre i Anaxímenes s’esforçaren a trobar el principi únic d’on provenen totes les coses substituint els mites sobre l’origen de l’Univers per una explicació física i material Tales considerà que aquest principi primer era l’aigua, que mitjançant un procés de condensació esdevenia terra, aire i foc Anaximandre féu un pas endavant en el procés d’abstracció en identificar l’element primitiu amb l’illimitat ''…
Miles gloriosus
Història
Títol llatí (‘El soldat fanfarró’) d’una comèdia de Plaute.
Pertany al gènere de les palliatae palliata i, per la presència de versos septenaris trocaics, hom creu que és una de les obres més antigues del seu autor ~205 aC Narra els amors aventurats del fanfarró Pirgopolínices ‘vencedor de torres i de ciutats’ amb la cortesana Filocomascio, estimada del jove Pleusicles, i les seves gestes a casa del vell Periplecomenos, que, al final, el fa bastonejar L’obra excelleix per la creació d’un tipus proverbial el Miles i per les allusions fetes a Roma i, potser, també als Escipions
Milazzià
Geologia
Divisió obsoleta del Quaternari, situat en el Plistocè.
Correspondria al gran interglacial Mindel-Riss
Milany

Armes dels Milany
Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany
i els seus fills Ramon
i Bernat de Milany
.
El domini superior del castell de Milany pertanyia a la casa vescomtal de Besalú, cognomenada també inicialment de Milany L’esmentat Ramon de Milany , casat amb Arsenda, fou pare de Guillem de Milany o de Creixell, mort després del 1150 el qual, casat amb Beatriu de Navata, senyora de Creixell, sembla que originà la família dels Creixell i una altra branca dels Milany, que vengué la castlania de Milany al seu nebot —fill de Dalmau de Milany— Pere de Milany El fill d’aquest, Ramon de Milany , cognomenat també de Palou , es casà amb Eldiarda de Tarroja, regent del vescomtat de Bas 1222-31, i…