Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
Macmillan
Família d’editors anglesos fundada per Daniel Macmillan (1813-57).
Associat al seu germà Alexander Macmillan 1818-96, ambdós adquiriren diverses llibreries, i assoliren èxits extraordinaris amb la publicació d’obres de ChKingsley i ThHugues Convertida en societat limitada 1893, esdevingué una de les editorials més importants del món, amb diversos establiments als EUA i a les zones d’influència anglesa
llibres dels Macabeus
Conjunt de dos llibres de l’Antic Testament que formen part del cànon grec de la Bíblia.
El primer llibre dels Macabeus , que degué ésser escrit en hebreu, però que només ha estat conservat en grec, narra les lluites de Mataties i dels seus fills, Judes, Jonatan i Simó, contra els reis hellenistes de Síria, Antíoc IV Epifanes i els seus successors 175-134 aC eren lluites armades de resistència religiosa contra els partidaris de paganitzar els jueus i d’imposar-los els costums hellenístics l’autor del llibre era un jueu de Jerusalem que l’escriví vers l’any 100 aC El segon llibre dels Macabeus inclou només els fets de Judes Macabeu model d’història patètica religiosa, se centra en…
Maça

Armes dels Maça
Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça
.
Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…
Mac
Primer element (que significa ‘fill’) de certs cognoms irlandesos i escocesos.
També pot ésser escrit Mc , M c o M
Maastrichtià
Geologia
Sisè i darrer estatge (i edat) del Cretaci superior, i també del Mesozoic, situat damunt el Campanià i sota el Danià.
L’estratotip és a Maastricht Limburg, Països Baixos
Luz

Exemplar núm. 1 de la segona època de la revista Luz (7 d’octubre de 1898)
Publicacions periòdiques
Revista modernista catalana.
Editada a Barcelona i redactada en castellà, tingué dues etapes quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre del 1898 Fundada pel mecenes i escriptor Josep M Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo Publicà els primers capítols de l' España negra , amb illustracions de Regoyos
ducat paria de Luynes
Història
Títol jurisdiccional francès creat el 1619 sobre el comtat de Maillé (Indre i Loira) i la senyoria de Luynes (comtat Venaissin) a favor de Charles d’Albert (Pont Saint-Esprit 1578 — Longueville 1621), primer marquès d’Albert i comte de Tours, favorit de Lluís XIII, el qual intentà de pactar amb la noblesa i perseguí els protestants, però fracassà davant Montalbà i morí poc després, essent conestable de França de feia pocs dies.
Luxemburg
Llinatge sobirà del comtat i més tard (1354) del ducat de Luxemburg, del qual sortí la família dels Salm.
Té per genearca Giselbert de Longwy, comte de Salm i pare de Giselbert I mort vers el 1067, comte de Luxemburg des del 1019 i de Salm La seva neta, la comtessa Ermessenda I morta el 1143, transmeté el comtat al seu fill Enric II mort el 1196, que ja era comte de Namur La filla d’aquest, Ermessenda II morta el 1247, el transmeté al seu fill Enric II mort el 1281, que dividí els béns entre els seus dos fills El petit, Valeram I, formà la línia dels comtes de Ligny, de Saint-Pol i de Conversano, comtes i després ducs de Brienne, ducs de Piney i prínceps de Tingry, que s’extingí el 1680 El fill…
Lutecià
Geologia
Estatge (i edat) de l’Eocè mitjà marí, situat damunt el Cuisià i sota el Bartonià a la conca de París.
És constituït per gresos El nom prové de Lutetia , nom llatí de París
Lusitanià
Geologia
Divisió estratigràfica del Juràssic superior (o Malm), que havia estat intercalada entre l’Oxfordià i el Kimmeridgià superior, i que comprenia com a substatges l’Argovià, el Rauracià i el Sequarià, i que avui són considerats com a fàcies de l’Oxfordià i del Kimmeridgià inferior.