Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
Ponent
Periodisme
Publicació mallorquina que aparegué, amb una periodicitat de quatre vegades l’any, del 1956 al 1974, dirigida per Llorenç Vidal i Vidal.
Redactada en català, s’autodefinia com a “quaderns d’art, literatura i música” Dedicà números d’homenatge a Chopin, Ausiàs Marc, MA Salvà, AM Alcover i Ramon Llull, entre d’altres, i, malgrat el seu caràcter modest, intentà d’omplir en certa manera el buit cultural a la Mallorca del moment Hi collaboraren nombrosos escriptors mallorquins JM Llompart, Ll Moyà, G Mir, J Vidal i Alcover, B Vidal i Tomàs, etc i del Principat M de Pedrolo, M Serrahima, O Saltor, R Tasis La primavera del 1975 inicià a Cadis una segona etapa, bilingüe, com a òrgan del Dia Escolar de la No-violència i la Pau Deixà de…
batalla de Ponça
Història
Militar
Fet d’armes naval ocorregut en aigües de l’illa de Ponça, el 5 d’agost de 1435, entre l’estol d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, format per naus catalanes i sicilianes, i el de la república genovesa, aliada de Renat d’Anjou, rival d’Alfons IV per la possessió del regne de Nàpols.
El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà Alfons IV i els seus,…
Pomona
Mitologia
En la mitologia llatina, deessa dels fruits, venerada amb un flamen o sacerdot propi (flamen personalis) i en un lloc especial de culte a la via Ostiense.
batalla de Ponça
Història
Militar
Batalla naval ocorreguda en aigües de l’illa de Ponça, el 14 de juny de 1301, entre l’estol catalanoangeví, manat per Roger de Lloria, i el de Frederic III de Sicília, comandat per Corrado Doria.
Aquest fou derrotat i fet presoner i l’estol dispersat
Pomells de Joventut de Catalunya
Moviment de nois i noies, fundat per Josep Maria Folch i Torres (1920), recollint la força sociològica dels lectors d’En Patufet.
Formaren cèllules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista Àmfora Sumaren alguns milers d’afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera
Pomaré
Família reial tahitiana dels segles XVIII i XIX.
El rei Pomaré I , que destronà la llegendària reina Oberia, lligà amistat amb els anglesos, que li feren costat Aquesta política probritànica fou mantinguda per Pomaré II , que es convertí al cristianisme En canvi, la reina Pomaré IV , pressionada pel cònsol britànic Pritchard, expulsà els missioners francesos 1836, però el 1847 una intervenció de la marina francesa l’obligà a acceptar el protectorat francès i a expulsar els anglesos Finalment el rei Pomaré V abdicà el 1880 i el govern francès assolí el control de Tahití
conspiració de la Pólvora
Història
Conjura organitzada per catòlics anglesos contra Jaume I d’Anglaterra, per fer volar el parlament el dia de la sessió inaugural (5 de novembre de 1605).
Robert Catesby amb quatre conspiradors més, per tal de fer cara a la intolerància religiosa, excavaren un corredor sota Westminster i hi collocaren més de 20 barrils de pólvora Descobert el complot just a la vigília, els organitzadors foren jutjats i executats El fet intensificà el recel anticatòlic i el 1606 el parlament establí un dia d’acció de gràcies, que hom celebra encara actualment
baronia de Polop
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim, que fou concedida vers el 1275 a Bertran de Bellpuig.
Passà per compra a Rodrigo Díaz de Mendoza, que el 1430 comprà a Joan II de Navarra la baronia de Benidorm Per enllaç passà als Fajardo, als Puixmarín-Rocafull, als Teijeiro, als Valda i als Bernuy
campanyes de Polònia
Història
Operacions bèl·liques que tingueren com a escenari el territori polonès durant les dues guerres mundials.
Havent declarat Alemanya i Àustria-Hongria la guerra a Rússia 1 i 6 d’agost de 1914, els austrohongaresos emprengueren primera campanya amb poc èxit l’ocupació de la Polònia russa mentrestant, l’escomesa de Rússia contra la Prússia oriental obligà les tropes alemanyes —comandades per Hindenburg i Ludendorff— a intervenir-hi Els uns i els altres obtingueren, alternativament, victòries i derrotes, fins a mitjan 1915, en què els Imperis Centrals, en una gran ofensiva, ocuparen Polònia i Lituània, que retingueren fins a l’armistici amb la naixent Unió Soviètica L’u de setembre de 1939 segona…
guerra Polonesosoviètica
Història
Conflicte armat entre Polònia i l’URSS suscitat per una qüestió de fronteres entre ambdós països, les quals no havien restat fixades en el tractat de Versalles (1919).
Polònia, desitjosa d’establir-les més a l’est de la línia proposada per lord Curzon, envaí Ucraïna abril-maig del 1920, amb l’anuència dels antibolxevics ucraïnesos de SPetljura El contraatac de les forces soviètiques, comandades per Kamenev, Tukhačevskij i Jegorov, féu recular les tropes poloneses de Piłsudski fins a les proximitats de Varsòvia juny-juliol Els polonesos, ara amb l’ajut de l’estat major francès, passaren novament a l’ofensiva a mitjan agost i feren retrocedir els soviètics més enllà del Bug i del Niemen el 12 d’octubre fou signat l’armistici i el 18 de març de 1921 el tractat…