Resultats de la cerca

Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals de l’abril del 1931 obtingué uns 9 000 vots tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas Fou dissolt el 1936

Partidari del poder sobirà de la nació , pretengué la configuració d’una monarquia constitucional constitució de juny del 1837 i una certa modernització econòmica del país especialment a través de la desamortització , que permetés efectivament d’acabar amb la guerra civil i amb la situació de contínua bancarrota financera de l’estat Tanmateix, la seva base social heterogènia i la manca tant d’una organització interna com d’un programa clar afavoriren un quasi constant allunyament del poder i, més en especial, l’escissió de l’ala esquerrana Partit Democràtic Hagué de recórrer a caps militars…

Dirigit per Joan Colomines i Enric Moltó, el PPC fou, malgrat les seves migrades dimensions, membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, i publicà irregularment el periòdic Nova Catalunya Paladí d’un socialisme eclèctic, democràtic i autogestionari capaç d’interessar un ampli bloc de classes populars, s’acostà a Convergència Socialista de Catalunya i, el 1976, es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés

Dominà el sector sindicalista els anys 1904-08 Posteriorment se n'escindiren els sectors reformistes i, amb la discussió sobre la neutralitat i no-belligerància durant la Primera Guerra Mundial, també els grups capitanejats per Mussolini Però la crisi forta es produí amb la qüestió de l’adhesió a la Tercera Internacional al congrés de Liorna 1921, on es produí l’escissió principal, la dels leninistes, que fundaren el Partito Comunista Italiano Amb el feixisme vingué la persecució el secretari del PSI, Giacomo Matteotti , fou assassinat 1924 i els socialistes es reagruparen a l’exili i…

Fou fundat el 1919 per Luigi Sturzo i es basava en la doctrina social de l’Església, la descentralització regional, la reforma agrària i altres reformes polítiques En les eleccions del 1919 i el 1921 obtingué un centenar d’escons parlamentaris i també aconseguí un notable èxit a les municipals del 1920 Participà en el govern de coalició de Bonomi 1922, però l’abandonà tan bon punt aquest prengué característiques poc democràtiques 1923, i passà a l’oposició Els assassinats del líder socialista Giacomo Matteotti i dom Minzoni i la desaparició de les llibertats constitucionals conduïren el…

En les eleccions del 1946 obtingué el 35,2% dels vots, es pronuncià per la república i formà un govern de coalició que incloïa també els comunistes Amb el triomf i la majoria absoluta, el 1948, governà, sota la presidència, primer, d' Alcide De Gasperi i, després, d’altres democratacristians, fins el 1962 amb diferents coalicions, i dugué a terme una important reforma agrària que posà fi al latifundisme Sota la inspiració d' Amintore Fanfani inicià llavors l' apertura a sinistra , amb un govern de centreesquerra en coalició amb els socialistes, que durà fins a la crisi econòmica dels anys…

Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE, així com independents Tingué relacions amb la Internacional Liberal Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera passat després al PSOE, Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà , secretari general fins el 1982 No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982 En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància…

En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC

Els principals dirigents foren, entre d’altres, Francesc MMasferrer, Josep Casals i Josep MXammar Pel juny del 1936 s’autodissolgué per a reconstruir Estat Català amb part de les joventuts d’ERC i el grup Nosaltres Sols