Resultats de la cerca
Es mostren 17160 resultats
La Seda de Barcelona
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial inicialment tèxtil i posteriorment química, constituïda l'any 1925 a Barcelona.
La seu, en un principi a la ciutat de Barcelona, es traslladà posteriorment al Prat de Llobregat Baix Llobregat Les seves accions cotitzaren en borsa Fundada per un grup holandès, començà fabricant raió i esdevingué el primer grup tèxtil productor de fibres artificials i sintètiques de l’Estat espanyol Fins a la darrera dècada del segle XX la multinacional dels Països Baixos Akzo en fou l’accionista majoritari La sortida d’Akzo de l’accionariat amb la venda de les participacions a alguns dels accionistes donà lloc a un conflicte en la direcció de l’empresa Malgrat les dificultats, aquests…
Basconia
Economia
Companyia basca fundada el 1892 a Bilbao per a la fabricació de llauna, acer, ferro i productes derivats.
El capital augmentà des de 40 milions de pessetes el 1950 fins a 632,9 milions de pessetes el 1969 Té les fàbriques a Basauri, i participació majoritària a diferents empreses, com SA Basauri 100% i Instalación de Laminación de Bandas de Echévarri dues terceres parts El 1969 es fusionà amb Altos Hornos de Vizcaya SA
Empresa Nacional del Petróleo
Empresa estatal espanyola creada el 1974, resultat de la fusió de tres empreses petroquímiques propietat de l’INI: Repesa (refineria a Escombreras, Múrcia), Calvo Sotelo (refineria a Puerto Llano, Castella-la Manxa) i Petrolis de Tarragona (refineria a Tarragona).
A més de les esmentades, controla una àmplia xarxa de filials químiques i petroquímiques —en alguns casos en règim de participació mixta amb societats multinacionals—, com ara Fertilizantes, Abonos Complejos del Sureste, Alcudia, Calatrava, Montoro, Paular i altres, que l’han configurada com el primer grup industrial de l’Estat espanyol El 1980 l’INI hi incrementà la seva participació El 1981 els seus actius foren traspassats a l’ Instituto Nacional de Hidrocarburos i, posteriorment 1987, deixà de ser una empresa independent en integrar-se a Repsol
Museu Diocesà de Barcelona
Museu
Arqueologia
Museologia
Museu d’art i arqueològic de Barcelona que depèn de l’arquebisbat de Barcelona.
Fundat l’any 1916 com a Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona a iniciativa del bisbe Enric Reig , tingué els precedents en la creació dels museus diocesans de Vic , Lleida i Solsona i la celebració del Primer Congrés d’Art Cristià de Catalunya 1913 Fins a la seva mort 1976 en fou el primer director Manuel Trens , i el primer emplaçament fou la planta baixa del seminari conciliar Durant la Guerra Civil Espanyola fou saquejat i algunes de les peces destruïdes, entre les quals cal esmentar el retaule de Sant Silvestre de Sant Sebastià de Montmajor Reobert el 1960, recuperà part de les obres…
Sindicatura de Comptes
Economia
Organisme fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica del sector públic de Catalunya.
Té els precedents al segle XIII, quan la Generalitat instituí l’ oïdor de comptes amb l’objectiu de controlar la gestió dels cabals públics i el mestre racional , funcionari reial encarregats de la fiscalització de les finances del rei Actua sobre les administracions de la Generalitat de Catalunya i local de Catalunya, i les entitats que en són dependents, participades o finançades majoritàriament, directament o indirecta Té competència també sobre la comptabilitat dels processos electorals circumscrits a Catalunya Creada per la Llei 6/1984, de 5 de març, és un òrgan previst a l’ Estatut d’…
Club Deportiu Tortosa

Jugadors del Club Deportiu Tortosa (amb samarreta de ratlles) jugant un partit l’any 1952
Joan i Miguel Otero
Futbol
Club de futbol de Tortosa.
Fundat l’abril del 1909, nasqué amb el nom de Futbol Club Tortosa Tingué diverses denominacions i l’any 1934 prengué el nom actual Després de la Guerra Civil debutà a segona territorial la temporada 1942-43 Aconseguí tres ascensos consecutius a primera territorial B, primera territorial A i tercera divisió estatal, on debutà la temporada 1945-46 Habitual de la categoria, on ha competit més de quaranta temporades, destacà sobretot entre el 1949 i el 1956 Fou subcampió de tercera en quatre ocasions 1950, 1952, 1955, 1956 i disputà diverses promocions d’ascens a segona divisió Posteriorment, la…
Cros
Química
Empresa de productes químics creada a Sants (Barcelonès) el 1817 per Francesc Cros (Montpeller 1768 — Barcelona? 1831).
Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia 1819, fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel Barcelona — 1862 en 1831-33 i novament vers el 1844 El 1866 fou constituïda la raó social Amadeu Cros, que installà una fàbrica a Badalona 1874 i que es transformà 1904 en la Societat Anònima Cros, iniciada amb un capital social de 7500000 pessetes Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italogrega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma i també a Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya i Màlaga…
Electroquímica de Flix
Electroquímica de Flix
© Fototeca.cat
Empresa constituïda a Flix el 1897 amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica.
Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea L’any 1904 començà la collaboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària Adquirí la mina Andresita de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció a les de Torrevella Patí dificultats durant la guerra civil de 1936-39, especialment durant la batalla de l’Ebre Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys El 1973 fou absorbida per Cros
Promotora de Hipermercados
Economia
Empresa comercial creada el 1976 per reorganitzar les activitats del grup francès Carrefour i de l’espanyol Simago.
Les activitats foren iniciades el 1973 en ésser constituïda Ibèrica d’Hipermercats Ha procedit a l’absorció de les diverses empreses locals, que el 1981 unificà sota la marca Pryca L’any 2000, arran de la fusió amb Centros Comerciales Continente en Centros Comerciales Carrefour reforçà el seu lideratge en el sector dels hipermercats espanyols El 2001, amb 111 establiments, controlava prop del 50% d’aquest sector a tot l’estat, mentre que la participació en el ram dels supermercats, amb 153 establiments, era del 4,6%
Associació Europea de Lliure Comerç
Economia
Associació europea de lliure comerç creada a Estocolm pel novembre del 1959, amb la participació inicial de la Gran Bretanya, Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Noruega i Portugal.
Entrà en vigor el 1960, i posteriorment hi entraren Finlàndia 1961, Islàndia 1970 i Liechtenstein 1991 Fou creada per establir una zona industrial de lliure comerç, a través d’una reducció gradual dels aranzels, objectiu que s’assolí el 1966 Els països membres conservaren, però, llur independència en el comerç amb tercers La seva gestió fou confiada a un consell de ministres L’ingrés de part dels seus membres a la Comunitat Econòmica Europea, des del 1993 Unió Europea el 1972, la Gran Bretanya i Dinamarca el 1985, Portugal, i el 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia, en determinà la sortida de…