Resultats de la cerca

Fou fundada el 1978 a Terrassa Vallès Occidental, on té la seu, pels germans Manuel i Joan Lao i Hernández , a partir del negoci de les màquines de joc, com a Compañía Internacional de Recreativos Amb el temps, esdevingué un conglomerat empresarial sota el nom de Corporación MLH, encapçalat per Cirsa Business Corporation i Leisure & Gaming El 1998 Manuel Lao, president i propietari del 56% del capital de l’empresa, en comprà el 44% al seu germà Joan Fou també els anys noranta que l’empresa començà a internacionalitzar-se, fins a esdevenir capdavantera en el sector, gràcies sobretot a la…

Inicialment fou un taller de reparació d’automòbils, fins el 1914, que construí el seu primer model, el “Biada-Elizalde” de 20 HP Fabricà diversos models de turisme, des de 15 HP fins a 60 HP, camions i automòbils de competició El 1925 començà la fabricació de motors d’aviació i turboreactors L’empresa Elizalde ha portat a terme una gran labor en el camp de la tecnologia metallúrgica per mitjà de l’Escola d’Aprenents, que ha contribuït a la formació d’un gran nombre de tècnics El 1951 prengué el nom d’Empresa Nacional de Motores de Aviación ENMASA

El seu origen es remunta al 1802, en crear un emigrant francès Eleuthère Irénée Dupont de Nemours una petita fàbrica de pólvora L’any 1915 es constituí en societat anònima i a partir del 1920 diversificà la seva producció industrial química, plàstics, fibres sintètiques —és la creadora del raió i el niló— productes farmacèutics, energia atòmica Des del 1981 controla la societat petroliera nord-americana Continental Oil Company CONOCO, proveïdora de productes derivats del petroli A l’Estat espanyol participa amb un 50% en l’empresa comercial Desarrollo Químico Industrial DEQUISA

Té l’origen en la fusió d’ ACESA i Aurea Concesiones de Infraestructuras, després que la primera comprés la concessionària d’autopistes Iberpistas Amb seu a Barcelona, des de la seva fundació fins al 2009  Salvador Alemany i Mas  en fou conseller delegat Aquest any fou succeït per Francesc Reynés i Alemany nomenat president, càrrec que abandonà el maig del 2018 El 2017 canvià la seu social a Madrid, moviment que justificà per la incertesa política a Catalunya El 2018 Reynés fou succeït per José Aljaro com a conseller executiu amb càrrec de director general i Alemany per Marcelino Fernández…

El 1925 fou integrada a la AG IG Farbenindustrie L’any 1935 fabricà les primeres cintes magnetofòniques Després de la Segona Guerra Mundial, recuperà la seva plena autonomia i els seus actius Des del 1952 és una de les tres empreses químiques més grans d’Alemanya i la quarta a escala mundial El 2002 les seves vendes foren de 32 216 milions d’euros i ocupava 89 389 treballadors arreu del món El 1963 creà BASF espanyola, amb domicili a Barcelona A Catalunya destaca el centre de producció de Tarragona, on fabrica alcohols, plastificants i altres productes químics, a més de centres a Badalona, l…

Fou creada el 1887 per Torakusu Yamaha amb el nom de Nippon Gakki Seizō Kabushiki Gaisha, inicialment com a fabricant d’instruments musicals, dels quals aviat es convertí en capdavanter al Japó A la Segona Guerra Mundial el Govern japonès la reconvertí parcialment en fàbrica d’armament A la postguerra, la direcció aprofità aquest canvi de direcció per a diversificar l’empresa, especialment en la fabricació de motocicletes L’èxit d’alguns dels seus productes portà a la fundació de la divisió Yamaha Motor Company l’any 1955, esdevinguda una divisió de l’empresa mare, que el 1987 adoptà la…

Sorgí el 1946 de l’absorció de La Hispano Suïssa La producció fou exclusivament barcelonina fins el 1955, que entrà en funcionament la fàbrica de Madrid La factoria de la Sagrera fou traslladada a la Zona Franca 350000 m 2 L’empresa arrossegà fortes pèrdues i cercà l’associació amb una multinacional del sector Com a filial funcionà a Mataró A la segona meitat dels anys vuitanta passà per una greu crisi i fou venuda 1990 a l’empresa Iveco que depèn de FIAT

Creada el 1950 per l’INI, disposa d’una planta integral a Avilés El 1973 es fusionà amb UNINSA, també de l’INI Afectada per pèrdues creixents des del 1975 es veié obligada a efectuar diversos plans de reestructuració amb el tancament d’algunes installacions La Felguera, Mieres, Moreda, reduccions de personal, ampliacions de capital, etc El 1985 tancà els Alts Forns del Mediterrani En privatitzar-se el sector 1997, passà a formar part del grup siderúrgic Aceralia , creat el mateix any

La participació inicial de l’INI el 72,9% fou ampliada el 1970 al 100% El 1985 produí 3,6 milions de t d’hulla, i amb un volum de vendes de 59545 milions de pessetes és la primera empresa minera de l’Estat espanyol

Participà amb el 40% a Nova Icària, SA NISA, encarregada de la construcció i comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica , i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona POBASA, responsable de la seva gestió i comercialització