Resultats de la cerca

Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer , i als seus descendents

L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà 52 volums en català, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F Almela i Vives, V Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General Espartero 1956…

Illustrada, incloïa articles en català i castellà, especialment de temàtica valenciana, dedicà un espai important a la història i una certa atenció per la producció bibliogràfica de la resta dels Països Catalans Publicada per l’ Editorial Sicània  entre el juliol del 1958 i el desembre del 1959, s’editaren un total de 18 números  Dirigida per  Vicent Badia i Marín , entre els seus collaboradors cal destacar Emili Beüt, Eliseu Bellés, Àngel Jiménez i Torres, Josep L’Escrivà, F Puig i Espert, V Sorribes i Gramatge, Jordi Valor i Serra, Jaume Bru, E Soleriestruch, F de Borja Moll, E Soler i…

Fundada per Vicent Badia i Marín , que la dirigí, i Josep Marí i Montanyana, tractà de continuar la tasca de Sicània Hi collaboraren Emili Beüt i Belenguer, Eliseu Bellés i Barberà, Jordi Valor, Lluís Lluch i Garín, Carmelina Sánchez i Cutillas i Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, etc Publicà en forma de fullet estudis monogràfics sobre pobles del País Valencià

Es dedica, especialment, al llibre de text i a la literatura infantil i juvenil, per a les quals creà les colleccions “El Jardí de Paper”, “El Vaixell de Vapor”, “Gran Angular”, “Les Historietes del Vaixell de Vapor”, entre d’altres Atorga els premis El Vaixell de Vapor i Gran Angular, de literatura infantil i juvenil, des del 1985 i el 1989, respectivament N’han estat directors Josep Herrero i Casanovas 1986-2011, Enric Masllorens i Escubós 2011-16 i Josep Maria Cervera des del 2017

N’han estat directors, entre altres, F Mendelssohn, Niels Gade, A Nikisch, W Furtwängler i Bruno Walter

Al llarg dels segles següents eixamplà els seus dominis i fundà un veritable organisme politicoterritorial garantit per una notable xarxa de fortificacions Els seus membres lluitaren, primer, contra Gènova Obizzo Malaspina el Gran, mort el 1185 i contra el comú de Piacenza, que amenaçava la possessió familiar d’Ornamala i que els obligà a acceptar la conciutadania de Piacenza i a retre vassallatge de la major part de llurs castells als poderosos governs comunals El domini efectiu dels Malaspina fou reduït als territoris de la Lunigiana El 1221 fou feta la divisió d’aquests territoris entre…

Assolí la màxima esplendor a la primera meitat del segle XII amb els mestres Bernat de Chartres, Gilbert de la Porrée, Thierry de Chartres, Guillem de Conches i Claremband d’Arras, als quals hom sol afegir Bernat Silvestre i Joan de Salisbury El moviment pot ésser definit com un renaixement platònic i humanista de signe cristià Aquest platonisme, inspirat especialment en el comentari de Calcidi al Timeu , es tradueix en una posició realista en el problema dels universals i en una concepció de l’univers com una jerarquia de formes Quant a l’humanisme, es manifesta en una gran curiositat…

Passà als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas i als Oriola-Cortada Comprenia, a més d’Eroles —cap de la baronia—, Montllobar, Sant Adrià, Alsamora, la Vileta, Gurp, la quadra de Cabiserans i Morrebeig Fou confirmada com a títol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell i de Copons, àvia del baró Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga

Fou fruit d’una inèdita mobilització popular, amb l’objectiu de crear un diari català, independent, democràtic i popular Sobre la base de les aportacions del grup fundador, aglutinat entorn de Josep Espar i Ticó, l’empresa Premsa Catalana SA assolí de comprometre-hi unes trenta mil persones com a comptepartícips i subscriptors Publicà el seu primer número el dia de Sant Jordi del 1976 S’acollí a l’edifici d’ El Noticiero Universal  i fou imprès als tallers d’Editorial Mencheta fins al 1981, que es traslladà a un local de propietat a l’edifici on hi havia El Correo Catalán El diari incorporà…