Resultats de la cerca

Té forma de diàleg entre cavallers i dames de la cort d’Urbino i s’esdevé el 1507 Els dos primers llibres tracten de les qualitats del perfecte cortesà, el tercer, de les dames de la cort, i el quart, de l’ofici del cortesà prop del príncep Fou traduït al castellà per Joan Boscà 1534 L’obra de Lluís de Milà El Cortesano 1561, que conté parts catalanes, segueix l’obra italiana

L’expansió del negoci portà a la constitució d’una societat anònima el 1952 i a l’inici de l’activitat de grans magatzems El 1962 s’installà a Barcelona i començà l’expansió arreu de l’Estat, on el grup és líder en el camp dels grans magatzems Als Països Catalans el 2015 tenia 10 establiments a Catalunya, 11 al País Valencià i 2 a les Illes Balears Té un important grup industrial confecció Induyco, 1955, fusta i moble Móstoles Industrial, 1966, agència de viatges Viajes El Corte Inglés, 1969, telefonia Investrónica, 1980, informàtica Informática El Corte Inglés, 1986, i una entitat de crèdit…

Aquest grup, juntament amb la cultura de La Lagozza a Itàlia, la de Chassey a França i la dels sepulcres de fossa de Catalunya, constitueix tota una fase del Neolític de l’occident d’Europa durant el IV i III millennis Es pot trobar a nombrosos palafits suïssos i se’n conserven vestigis abundants Era una societat agropecuària que aprofitava també la pesca La ceràmica era generalment llisa, i en són típiques les destrals de pedra polida amb mànec de banya de cérvol

El 1644 obtingueren títol marquesal i aconseguiren alts càrrecs eclesiàstics Lorenzo Corsini fou elegit papa amb el nom de Climent XII i fundà la Biblioteca Corsiniana de Roma, i el seu nebot Bartolomeo Corsini mort el 1752 esdevingué 1731 príncep Corsini Uns altres membres d’aquest llinatge obtingueren també el principat de Sismano, els ducats de Casigliano, de Santa Columba i de Sant'Andrea Corsini, i el marquesat després principat de Laiatico En fou també membre destacat Andrea Corsini

El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut , Clavé fundà La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans, derivada de la societat filharmònica L’Aurora, creada també per Clavé el 1845 El 1857 La Fraternitat adoptà el nom de Societat Coral Euterpe Entre el 1851 i al llarg de la dècada 1850-60 aparegueren altres societats per tot Catalunya el 1861 n'hi havia 85, que el 1860 Clavé organitzà en la Societat Euterpense, una primera entitat de caràcter federatiu que aquest mateix any organitzà el primer Festival Euterpe Hom celebrà també concerts als jardins de la Nimfa 1853, als d…

El 1898 assolía un tiratge proper als 100 000 exemplars i el 1985 era d’uns 534 000 Des de l’any 1899 publica el suplement Domenica del Corriere

Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut Publicà articles d’ Alanís M Ferrà, J Carner, J Estelrich, JE Ràfols, J Pons, B Forteza, EM Ferrando, C Cardó i G Alomar, i versos i traduccions de MA Salvà, J Alcover, M Costa, Ll Riber, JR d’Ayreflor, G Colom, J Pons, M Forteza, B Ferrà i C Magraner

Bé que de temàtica universal, s’ocupà especialment dels problemes econòmics, socials i culturals del Tercer Món des d’una posició de defensa dels drets humans Editada en 27 llengües 2001, se'n féu una edició trimestral en Braille, en anglès, francès, coreà i castellà L’edició catalana fou iniciada pel gener del 1978, després de la publicació d’un número zero pel novembre del 1977 De primer a cura d’Editorial Teide, l’any 1980 passà a Enciclopèdia Catalana, SA Del 1978 s’ocupà d’alguns aspectes de la cultura catalana, tractats per autors catalans El maig del 2002 se n'inicià una nova edició,…

En fou capitalista el banquer Gaspar de Remisa, i el dirigí Bonaventura Carles Aribau Oferí una acurada informació mercantil, industrial i política, amb una tendència de centre, i defensà la política proteccionista catalana davant els plans lliurecanvistes del general Espartero Un article contrari a les societats obreres l’enemistà amb les associacions catalanes de treballadors Deixà de publicar-se el 14 de maig de 1844

Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399