Resultats de la cerca

La designació no esdevingué usual fins al segle XVI amb Gregori XIII No constitueix un tot orgànic, sinó una summa d’obres diverses, que tenen força d’obligar per elles mateixes, tot i que el Corpus no hagi estat mai promulgat Comprèn sis obres o reculls el Decret de Gracià ~1140, que aplega materials antics, des dels cànons dels primers concilis fins als capitularis francs les Decretals de Gregori IX 1234, compilades per Ramon de Penyafort el Liber sextus de Bonifaci VIII 1298, que recull la legislació del mig segle precedent les Clementines, recull de Climent V, amb els cànons del concili…

Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan s XVIII,…

Fruit de la pietat popular medieval i impulsada sobretot per santa Juliana de Lieja 1193-1255, la celebració fou establerta per Urbà IV el 1264 i universalitzada per Joan XXII el 1316 El 1989 deixà de ser festiu a l’estat espanyol Els himnes de l’ofici del dia, Lauda Sion i Pange Lingua , foren composts per sant Tomàs d’Aquino Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d’una participació popular molt considerable Als Països Catalans la festa arrelà tot seguit, a partir del 1316 A…

Afectava 26 municipis de tot el Barcelonès i el Baix Llobregat , una part considerable del Vallès Occidental i un petit segment del Garraf les Botigues, del municipi de Sitges i del Maresme Tiana i Montgat Les seves competències abastaven la planificació, la gestió urbanística i la major part d’infraestructures Com a corporació representativa en segon grau, integraven el consell metropolità o ple alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats, en un nombre proporcional a la seva grandària El president era elegit entre els alcaldes consellers, i els serveis tècnics s’estructuraven sota la…

Els primers contingents, arribats pel setembre del 1936, foren comandats pel general Roatta fins a la presa de Màlaga febrer del 1937 Derrotades a Guadalajara març del 1937, actuaren al País Basc i a Catalunya, comandades successivament pels generals Bastico, Berti i Gambara Assoliren un total d’uns 60 000 homes, sense comptar els efectius de l’aviació, i sofriren unes 14 000 baixes Cap a la fi de la guerra operaren sovint en unitats mixtes formades per italians i espanyols divisions Flechas Negras, Flechas Azules, Littorio

Era formada pels individus dels gremis, organitzada en batallons i companyies, a les quals corresponia la defensa d’un sector determinat de les muralles El cap suprem o coronel era el conseller en cap de la ciutat el darrer fou Rafael Casanova 11 de setembre de 1714 Té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada el 1646 La seva bandera era la de Santa Eulàlia Durant el setge de Barcelona 1713-14 es distingí especialment en la defensa de la ciutat i arribà a comptar 3500 homes Fou la primera institució dissolta pels borbònics en ocupar Barcelona 13 de setembre de 1714 L’organització…

El seu fill Šĕlomó Senior adoptà el nom de Juan Pérez Coronel mort el 1505, i el seu gendre, arrendador major dels imposts de Castella des del 1487, Rabí Meir Melamed mort el 1494, continuà ocupant diversos càrrecs importants en la corona castellana amb el nom de Fernán Núñez Coronel Del mateix llinatge fou el teòleg i catedràtic de Salamanca Paulo Coronel s egòvia 1480 — 1534, un dels collaboradors de la Bíblia Poliglota Complutense

El 1816, quan l’emperador Francesc I d’Àustria recuperà els estats italians, la restablí al seu regne lombardovenecià i, més tard, fou incorporat als altres ordes de la Monarquia Austríaca

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit