Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Carta Magna
Història
Carta atorgada el 1215 per Joan I Sense Terra
d’Anglaterra a Runnymede (Windsor), acceptant les exigències formulades pels barons ( tenants in chief
) i per la ciutat de Londres.
El text primitiu fou revisat sota Enric III el 1216, el 1217 i el 1225, que restà definitivament constituïda La seva importància en la història constitucional d’Anglaterra dimana del fet d’haver fixat amb precisió i detall, en un text de vigència perpètua a què hom apellaria irrecusablement per la generalitat dels seus termes, els costums acceptats com a norma legal fins aleshores En definir i limitar els drets de la reialesa s’oposava a tot govern arbitrari, i esdevingué símbol de la llei fonamental de la terra per damunt de la persona del sobirà Influí en altres cartes…
regne de Wessex
Història
Un dels territoris de l’Anglaterra anglosaxona, els reis del qual arribaren a assolir la sobirania damunt tot el país.
Sembla que el fundador fou el rei Cerdic ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519 El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia Aquest vassallatge durà fins al regnat 802-39 del rei Egbert I, que…
congrés de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 13 de juny al 13 de juliol de 1878, presidida per Bismarck i convocada, sota la pressió d’Anglaterra i Àustria-Hongria, per a revisar la pau de San Stefano, per la qual Rússia eliminava Turquia dels Balcans.
Rússia acceptà la reducció de la Gran Bulgària en dos sectors la regió nord com a principat autònom, i la regió sud com a província otomana Rumèlia Oriental amb un governador cristià reconegué la independència de Romania, la qual li cedí la Bessaràbia, i la de Sèrbia i Montenegro, on fou creat un sector turc el sancak de Novi Bazar, ocupat per forces austrohongareses Anglaterra recuperà Xipre, Àustria-Hongria es féu amb l’administració de Bòsnia i Hercegovina, i Rússia conservava Kars, Ardahan i Batumi
comtat d’Anjou
![](/sites/default/files/media/FOTO/Anjou_segonadinastia.jpg)
Segona dinastia d’Anjou
©
Història
Títol concedit el 870 a Ingelger (mort el 888), fundador de la primera dinastia angevina
, de la qual sortiren els Plantagenet
que regnaren a Anglaterra.
El comte Folc V fou rei de Jerusalem 1131, i el seu fill Jofre V, dit Plantagenet , es casà amb Matilde, filla del rei anglès, i foren pares del rei Enric II d’Anglaterra El comtat restà unit a aquell regne fins el 1203, que fou confiscat pel rei de França i reunit a la corona Lluís VIII de França el deixà en testament al seu fill Carles, que fou el fundador de la Segona dinastia angevina L’esmentat príncep, el 1246, adquirí el comtat de Provença en casar-se amb la comtessa Beatriu, i el 1266 ocupà el regne de Nàpols i Sicília La política italiana iniciada per ell l’enfrontà…
tractat de Cateau-Cambrésis
Pau signada a Cateau-Cambrésis (actual Cateau, Cambrésis) el dia 2 d’abril de 1559, entre França i Anglaterra, i el dia 3, entre França i la monarquia hispànica, que posava fi a les guerres entre França i els Habsburg.
Després de la derrota de Saint-Quentin i del fracàs del duc de Guisa a Itàlia, Enric II de França, davant l’esgotament econòmic i l’extensió del protestantisme al seu país, decidí de signar la pau amb Felip II que, malgrat el triomf militar, havia sofert la primera bancarrota 1557 i havia perdut l’aliança anglesa en morir la seva muller Maria Tudor 1558 En el tractat amb Anglaterra, França recuperava la ciutat de Calais En la pau amb Felip II, França recuperava les places del Somme i conservava els bisbats de Metz, Toul i Verdun, tornava Còrsega als genovesos, reconeixia les…
Mortimer
Família noble anglonormanda que adquirí importància en les marques gal·leses i tingué una notable influència política als segles XIII i XIV, com a comtes de March i d’Ulster.
El seu fundador, Ralph Mortimer — ~1104, cavaller normand, acompanyà Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1066 i rebé la baronia de Wigmore 1075 Roger Mortimer 1287 — 1330, baró de Wigmore i primer comte de March 1320, fou l’amant d’Isabel de França, muller d’Eduard II d’Anglaterra, el qual obligaren a abdicar 1327 Fou executat per ordre d’Eduard III d’Anglaterra Edmund Mortimer 1351 — 1381, comte de March i primer comte d’Ulster, es casà amb Filipa de Clarence, neta d’Eduard III, i en aquest matrimoni radicà l’origen de les pretensions de la casa de…
Bodleian Library
Biblioteca pública i universitària d’Oxford (Anglaterra).
Vers el 1600 Thomas Bodley reorganitzà i obrí de nou 1602 la biblioteca ja existent Disposa de més de 3 milions de volums i d’uns 50 000 manuscrits és molt important pel fons de manuscrits orientals, per les colleccions sobre literatura i història anglesa i pels impresos rars Inclou la Radcliffe Camera, la New Library i les biblioteques que en depenen, la Radcliffe Science Library i la Law Library indispensable per a l’estudi de la història del Commonwealth i dels EUA Des del 1610 fins al 1753 any que fou fundat el British Museum fou l’única biblioteca central, i actualment continua rebent en…
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies…
Triple Entesa
Història
Aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia per tal de contrarestar la Triple Aliança d’Alemanya, Àustria i Itàlia.
Fou obtinguda pel ministre francès de la marina, TDelcassé, del 1898 al 1905, i fou signada el 1907 Precedida per enteses entre França i Anglaterra i entre Anglaterra i Rússia 1907, el 1914 fou transformada en aliança contra Alemanya
ducat de Norfolk
Història
Títol ostentat per diversos membres de la noblesa anglesa.
Fou atorgat per primera vegada el 1397 a Thomas Mowbray ~1366 — Venècia 1399, comte de Nottingham des del 1383 Formà part del grup de poderosos nobles —coneguts com a lords appellant — que del 1387 al 1389 forçaren Ricard II d’Anglaterra a sotmetre's a llur voluntat Un cop recobrat el poder per Ricard II, aquest se serví de Mowbray en missions diplomàtiques i militars S'enfrontà després amb Enric, duc de Hereford posteriorment, Enric IV d’Anglaterra, i fou desterrat el 1398 Aquesta dinastia ducal s’extingí 1476 amb la mort del quart duc, John 1444-76 Ricard III d’…